Publicitat
Opinió

El problema dels rescats

Joan Roma i Cunill

No passa setmana que no tinguem notícia d’algun o alguns rescats en diferents indrets de Catalunya.

En alguns, el tema queda resolt en unes poques hores, i amb poc personal, en altres, el desplegament és immens pel que fa a personal i mitjans terrestres i aeris. El cost de cadascun varia en funció del volum i el temps empleat, però les despeses són altes en tots els casos.

I el problema és que van creixent els casos i les complicacions. Es pot comprendre la pèrdua d’un boletaire desorientat o un caminant que troba boira i es perd, però no és acceptable veure clares imprudències per ganes d’escalar muntanyes, baixar torrents o fer travesses impossibles sense la preparació ni l’equip indispensable.

S’ha parlat moltes vegades de la necessitat d’imposar sancions, però la realitat és que l’aplicació de la llei ha estat ridícula. Tots sabem les complicacions que comporta denunciar aquestes imprudències i la llarga tramitació judicial que porten, però no queda cap més remei que tirar-les endavant. Si no, això és xauxa.

Com a persona que viu al Berguedà, tinc constància dels rescats constants al Pedraforca. De fet, la gent de Saldes i pobles propers ja tenen assimilat veure cada setmana algun helicòpter que ve a buscar algun accidentat. Són molts els que pensen que hi poden pujar amb calçat esportiu per jugar a tennis o d’anar per casa. O si fa sol, hi van amb samarreta, pensant que allà dalt el temps encara serà millor. O creuen que amb un petit esforç hi arribaran encara que no hagin fet esport en els darrers deu anys.

El resultat el veiem cada setmana: una trucada al 112 per reclamar ajuda per una torçada de peu, la pèrdua d’una sabata, la rampa en una cama, o una caiguda ximple que ha espatllat el genoll. A partir d’aquí , ja sabem quin és el dispositiu a mobilitzar, i quin és el preu a pagar, comptat en milers d’euros.

I si el Pedraforca és el lloc de més rescats de la comarca, hi ha altres indrets que van entrant en competició. Tothom vol anar a la muntanya, i se li ha perdut el respecte. No hi ha consciència dels canvis sobtats de temps i de temperatura per haver de substituir el material inicialment previst. Són molts els que no modifiquen res del que havien programat. Si havien decidit fer una activitat en un lloc concret, hi van, tant si fa bon temps com si no. Al final, qualsevol incident o accident és possible.

Què toca fer? Qualsevol cosa menys mirar cap a un altre cantó com es fa ara. Com a país no ens podem permetre pagar milions de despeses cada any per culpa de la imprudència d’uns quants. Però, més greu encara. No és acceptable posar en perill els serveis de salvament pel caprici d’uns quants d’explicar a amics i parents que han fet una travessa complicada o han volgut pujar una muntanya per a la qual no estaven preparats.

La imposició de sancions ha de ser activada en tots els casos d’imprudència manifesta. I fer-ho encara que la tramitació duri anys. Només si tothom veu serietat i rigor en el Govern, agafarà por o se li activarà la prudència per no fer coses per a les quals no està preparat. No crec que sigui demanar massa. De fet, és el que es va tractar, discutir i aprovar al Parlament de Catalunya.

I les lleis són per ser complertes encara que siguin antipàtiques. Més ho és haver de sortir en pèssimes condicions a rescatar imprudents, al mar o a la muntanya. Fins i tot posant en perill la pròpia vida dels rescatadors. Tots hem vist imatges de mars en plena tempesta, amb gent practicant surf o nedant, tot i onejar la bandera vermella de perill.

La imposició de sancions ha estat ridícula en els anys d’existència de la llei. Quan dic ridícules vull dir que en set anys (des del 2015 fins ara) només s’han obert set expedients de sanció, dels quals només se n’han pagat dos, quatre més estan en vies d’execució i un ha estat anul·lat per acceptació del recurs presentat. Aquestes dades s’acaben de fer públiques en resposta del conseller d’Interior a unes preguntes del diputat Cristòfol Gimeno (PSC).

Inacceptable gestió, perquè el missatge cap a la gent és desastrós. Suposa dir que es pot fer qualsevol imprudència i que trucant al 112 es resoldrà de forma gratuïta, encara que sigui posant en perill la vida dels rescatadors. No pot ser, cal un canvi de govern, que posi seny i rigor en temes d’absoluta prioritat i que tenen uns costos milionaris que paguem entre tots.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top