La teoria de les finestres trencades

La teoria de les finestres trencades diu que qualsevol senyal de degradació (grafits, escombraries, un vidre trencat, entre altres) genera una sensació que la llei no existeix. Per tant, en una situació en què no hi ha regulació és més probable que es produeixi el vandalisme. I a l’inrevés, l’ordre i la pulcritud generen entorns nets i ordenats. Moltes ciutats, entre elles Terrassa, tenen un problema amb la brutícia de les parets, que provoca una degradació imparable. Salvador Cardús, en la seva columna d’opinió de dissabte ja posava en relleu la gran quantitat de guixades i gargots que omplen façanes, murs, edificis públics i privats, d’històrics i d’acabats d’estrenar. I sí, té tota la raó. Terrassa està massa plena. Estem parlant dels gargots anònims dels quals es fa difícil la seva identificació. De fet, aquest és un dels reptes per a l’Ajuntament: identificar-ne els autors. L’any 2021, el consistori va fer 56 actuacions de neteja de les parets. En aquests sis mesos d’enguany, ja se n’ha dut a terme 31. Aquest problema té difícil solució, però hem d’evitar la sensació d’impunitat. Si no, no hi haurà res a fer.