Publicitat
Opinió

La pista de gel com a oportunitat

Salvador Cardús i Ros

La setmana passada parlava del retorn nadalenc –com els torrons de l’anunci– del debat sobre la il·luminació dels carrers. No vaig pensar en la pista de gel, que és un altre clàssic.

També enguany, la decisió d’instal·lar la pista de gel ha anat immediatament acompanyada de la plataforma opositora.
Les raons per a oposar-se a la pista que dona la plataforma, si són certes, són enraonades. Efectivament, es tracta d’una despesa considerable en energia i d’un grau elevat de contaminació ambiental. El problema, però, és que també hi ha raons per instal·lar-la. Com a mínim jo n’hi veig dues, de raons favorables. En primer lloc, la de la dinamització del comerç local. És clar que també podríem proposar una plataforma anticonsumista, i suggerir que per Nadal féssim com si res, i passéssim de la festa. Però el comerç local, que aporta una gran quantitat de llocs de treball –també de recaptació d’impostos–, en bona part depèn de l’èxit comercial d’aquests períodes festius. I els càlculs de la plataforma en contra de la pista de gel només mesuren els efectes negatius, però s’obliden dels positius i s’estalvien de fer un balanç –també econòmic i mediambiental– del que seria no posar la pista de gel.

En concret, ens podríem preguntar què farien, alternativament, els més de 12.000 usuaris que l’any passat van patinar a Terrassa. Jo mateix confesso que un Nadal que no teníem pista a Terrassa vaig portar els nets a patinar a Manresa. És a dir, amb un sobrecost, amb més contaminació i, finalment, amb una despesa a favor del comerç manresà. A més, caldria fer un càlcul aproximat de les pèrdues en vendes, en més atur i en menys recaptació municipal. Tinc la seguretat que, tot posat a la balança, hi sortiríem perdent en tots els terrenys.

La segona raó, però, no és pròpiament econòmica, sinó cultural. Per definició, la festa –ara i sempre, aquí i a tot arreu– és excés, és excepció, és malbaratament. Tant és una festa major (no sé si els de la plataforma han calculat les tones de CO2 que s’hi emeten), o una mitja marató esportiva (amb tots els desplaçaments que comporta), o un casament (i els habituals excessos alimentaris i etílics) o fins i tot un sopar d’amics. Per no parlar de la despesa en una manifestació per denunciar el malbaratament energètic! En aquest sentit, la pista de gel forma part dels excessos festius de Nadal, certament. Però assumida positivament, podria aprofitar-se per no banalitzar l’experiència i per fer notar l’excepcionalitat i l’alt valor, per tant, de poder-hi patinar.

En aquest darrer sentit, penso que l’aportació de la plataforma @pistadegelTRS –per cert, una iniciativa política de la CUP que no sé per què no s’esmenta en la informació que se’n dona– és francament positiva. De fet, contribueix a remarcar el valor festiu de la pista. Ajuda a no frivolitzar sobre la seva aportació a la festa. I, fins i tot, podria forçar algun tipus d’iniciativa per compensar l’emissió de CO2, amb alguna acció compensadora per part del comerç local fins a aconseguir un equilibri d’emissió zero.

En temps durs com els actuals, plens de contradiccions, cal aprendre a convertir les dificultats en oportunitats, La pista de gel, plena de contradiccions, també pot ser una oportunitat. Tot menys amagar el cap sota l’ala amb excuses de mal pagador.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top