Publicitat
Opinió

La maledicció de la B-40

Salvador Cardús i Ros

És lamentable haver de tornar a parlar de la B-40. I encara més quan no és pels retardaments en l’execució de l’obra de què n’ha estat culpable l’Estat depredador en què vivim, sinó ara per la posició de l’actual conseller de Territori del Govern d’aquí, i per la d’ERC en particular.

I és que quan fa cinc mesos semblava que, definitivament, es resoldria el nyap d’acabar la B-40 de patacada al nord de la ciutat, l’elecció del sabadellenc i antic alcalde d’aquella ciutat Juli Fernández com a conseller de Territori, ha suposat un mastegot a la cara de tots els habitants del Vallès Occidental. Quin “pecat” ha d’haver comès aquesta comarca per ser castigats amb la maledicció de la B-40?

Que la B-40 era discutible en la seva concepció, ho sabíem des del principi. De fet, la seva funcionalitat també ha anat canviant amb el temps. Que difícil que és saber què ens caldria fer ara per a d’aquí a vint anys o quaranta, i que fàcil n’és de veure els errors que es van cometre en fa vint o quaranta! Ara bé, en el punt on és ara la B-40, deixar-ne un extrem de potes enlaire, és d’una irresponsabilitat incomprensible des de tots els punts de vista: de la mobilitat, de la sostenibilitat mediambiental, del desenvolupament econòmic o de l’ordenació urbanística, entre més.

Sembla que si bé el conseller Juli Fernàndez té nou càrrec i despatx, en canvi, no ha estat capaç de treure’s del cap el barret de sabadellenc d’ERC. No és capaç de pensar en termes de país, ni tan sols en una perspectiva comarcal vallesana. Dir, com ha declarat, que el tram Terrassa-Sabadell-Castellar de la B-40 “no és prioritari” pel fet que no s’hagi executat en seixanta anys, és una bestiesa que de proporcions descomunals. Parlem d’acabar un traçat que va des de la rotonda actual de Can Roca per, amb una via “tova”, connectar amb la ronda Oest de Sabadell. Total, uns sis quilòmetres que estalviarien embussos, contaminació i millorarien la productivitat de les empreses vallesanes. Sis quilòmetres que resoldrien els actuals traçats de camí de carro de la BV-1248 i l’N-150. I, a més, que estarien pagats per l’Estat i executats pel nostre Govern i, per tant, sense comprometre aquestes altres prioritats tan prioritàries que diu que té el conseller.

Emparar-se, com ha fet el conseller, en l’emergència climàtica, o en hipotètiques alternatives ferroviàries -seixanta anys més d’espera?- i contraposar aquests sis kilòmetres a “les necessitats de la gent”, és tenir molta barra, per dir-ho suau. I sobretot demostra la falta de bones raons per aturar-ho que no siguin les d’un sabadellenquisme tronat i curt de vista, o les d’un ideologisme d’esquerres -vull dir d’ERC- arnat. Encara com no ha dit que la B-40 no és prou feminista! No ser capaç d’exercir el càrrec des de la perspectiva a què obliga la posició que s’ocupa és la causa de la mediocritat dels nostres governants actuals. No tenen al cap tot el territori de què són responsables.

Ara bé, en la perspectiva d’unes molt properes eleccions municipals, la pregunta que des de Terrassa ens hem de fer és quin paper hi tindrà l’ERC local. Ha estat d’acord amb el sabadellenc? S’hi posarà de perfil? Pressionarà el conseller? O es conformarà a empassar-se el cost electoral d’aquesta obsessió?

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top