Joan Carles Folia, Coach Advanced Life
Comencem un nou any i també som a les portes d’iniciar el cicle de dotze mesos que tancarà de manera oficial el primer quart del segle XXI.
Des d’un punt de vista estrictament científic, la percepció que el temps passa molt ràpidament, especialment quan ens fem grans, es deu al fet que el cervell rep menys imatges del que estava entrenat quan era jove. Com més grans ens fem, el temps cronològic sembla que s’accelera. Una menor activitat en la senectut n’és una de les causes principals, és a dir, el temps sembla que passa més lentament quan el nostre cervell processa una quantitat més gran d’informació.
Aquest procés neurològic que us acabo de descriure és el que ens ha portat a elaborar frases del tipus “la vida són quatre dies”, “el temps passa volant” o “la vida és un sospir”. De fet, aquest fenomen purament de sensació, el temps sempre va a la mateixa velocitat, ens ha de fer pensar en la necessitat de prendre’ns la nostra trajectòria vital com quelcom que tot i ser estrictament constant la manera com afrontem el pas dels anys va sent visualitzada de manera diferent. Lenta al principi i vertiginosa cap al final.
També sabem que si som capaços d’ocupar el nostre temps, aconseguirem equilibrar la percepció de rapidesa i acceleració amb el compàs real del rellotge. És per això que sempre cal estar actius i proporcionar informació al cervell, perquè en estar sempre ocupat obtindrà un pensament de temps de qualitat, real i adequat al ritme establert pel cosmos.
D’altra banda, l’esperança de vida a Catalunya se situa al voltant dels 30.000 dies (83 anys), una mica més en les dones i una mica menys en els homes. Descompteu els anys que ja heu gastat del total, feu la resta dels vostres dies viscuts dels 30.000 i això és el que us queda. I ara valoreu coses. Valoreu quants dies us passeu treballant, quantes propietats teniu, quants diners guanyeu i quants dies heu dedicat a fer amb la vostra vida el que realment voleu fer. Penseu un instant i pitgeu el botó. Només us vull recordar que tot i que la feina us agradi molt, no la classificaríem dins del concepte viure en llibertat. També recordeu que tot allò que sigui de la vostra propietat, diners inclosos, quan s’acabin els 30.000 dies es quedarà aquí i tampoc us enganyeu pensant que tot això és el que es trobaran i gaudiran els vostres fills, perquè en definitiva els aboqueu al cercle estèril en què vosaltres heu viscut renunciant a fer de les vostres vides un camí de reafirmació personal amb què volíeu fer. Els vostres fills ja faran la seva de vida.
Valoreu com esteu vivint, a què doneu importància, qui teniu al costat i quant de temps els dediqueu. Valoreu què penseu fer amb la resta de dies que us queden per viure fins a arribar als 30.000 i pitgeu el botó. Preneu decisions, canvieu coses, encareu les properes 24 hores amb determinació, que vol dir que fareu allò que realment voleu fer, sense límits, sense opressions. No aneu gaire més enllà d’aquestes 24 hores, el futur s’escriu de 24 en 24 i pensar a llarg termini ens porta a caure en la trampa de la projecció ineficaç, altament desèrtica.
La millor manera de poder afrontar la mort és tenir el convenciment que hem aprofitat la nostra vida. L’acceptació es recolza en el fet que allò que abandonem ens ha satisfet, ens ha fet feliços. Acceptar la mort és reconèixer i comprendre que la vida és finita i també haver-la dotat de significat profund, valorar i apreciar les nostres relacions i experiències diàries, una vida plena que ens presenti la mortalitat com un premi final a la gran aventura.
Valoreu tot el que heu llegit i llavors pitgeu el botó; pitgeu del botó de la vostra vida.
