Javier García
Fa uns dies, Xavier Marcet resumia en aquestes pàgines la forma en la que Terrassa s’està governant des de fa uns anys.
La manca de grans projectes i la limitació a la gestió del dia a dia defineixen un estil d’administrar la ciutat que no és òptim per donar resposta als reptes que tenim per endavant. Que a Terrassa només passen “cosetes” no ho diu només Xavier Marcet, ho diu la ciutadania que viu al municipi i que recentment es va expressar en l’enquesta ciutadana més rellevant que s’ha fet a la ciutat en els darrers anys.
Que passin “cosetes” no necessàriament ha de ser quelcom negatiu. És cert que quan un passeja per la ciutat i parla amb la gent, sovint les demandes de la ciutadania podrien encabir-se en aquest calaix. El problema és quan només ens limitem a això, a gestionar les petites inquietuds ciutadanes i ens oblidem de projectar una mirada llarga amb un horitzó més enllà del curt termini. Però al final, per desgràcia, no podem dir que això sigui una sorpresa. El curt terminisme del govern municipal és quelcom que des del PSC denunciem fa anys. Pensar (i actuar) en petit és una derivada del populisme, del dir que sí a tothom, de l’intentar no emprenyar a ningú (tot i que sovint acaba passant el contrari). I això és el que tenim a Terrassa des de fa uns anys.
2024 va començar amb un problema veïnal de magnitud al barri de Les Arenes – La Grípia – Can Montllor derivat de males decisions en l’àmbit de la mobilitat. Més enllà del fons del problema, el que va quedar en evidència va ser la manca de capacitat política per donar resposta a un problema real que afectava (i afecta) a un barri concret, i la penosa habilitat per crear problemes allà on no hi havia.
L’any està a punt d’acabar i res no ha canviat. Protestes veïnals a Can Boada, a Ca n’Aurell, o a Sant Llorenç, totes elles per diferents motius però amb un comú denominador: la falta de resposta satisfactòria a problemes que l’Ajuntament podria solucionar. Manca de respostes que ha motivat a les associacions veïnals a demanar la dimissió de Jordi Ballart com alcalde de Terrassa. Però el govern de la ciutat, enlloc d’afrontar els problemes com cal, es limita a tirar pilotes a fora i a menyscabar la llibertat d’expressió ordenant als propis serveis municipals la retirada de qualsevol expressió pública que denunciï la mala gestió de l’alcalde.
Entre aquests episodis de protestes veïnals, durant aquest any hem viscut exemples de la mala gestió política del nostre ajuntament i, en conseqüència, de tota la ciutat. Des de multes que caduquen i no es poden cobrar, a milers d’euros públics llençats a la brossa per compres de càmeres que mai han funcionat, passant per destinar grans quantitats de diners municipals a despeses molt discutibles, o adoptant decisions sobre serveis estratègics que ningú a la nostra ciutat ha entès.
Està molt bé que a Terrassa passin “cosetes”. Està molt bé que l’alcalde sàpiga cantar i tocar el violí per felicitar el Nadal. Però això no és el que la ciutadania espera d’un alcalde. Terrassa necessita molt més. No en tenim prou amb una gestió del dia a dia que intenti buscar solució als problemes quotidians que pateix la ciutat (això ja se li pressuposa a qualsevol administració). Terrassa necessita un govern que tingui clar quin és la direcció que cal seguir. Que tingui un projecte capaç de generar il·lusió dins la ciutat, i atracció més enllà del terme municipal. Necessitem teixir aliances amb altres administracions públiques, i també seduir el sector privat. Cal sortir d’aquest aïllament en el que fa anys que estem i que sembla que a alguns els hi és còmode. La ciutat ho necessita.
Hem de superar aquest relaxació en el que es troba l’Ajuntament. Quan no hi ha projecte s’adopta com a vàlida aquella forma de fer del “Qui dia passa, any empeny”. I això ara és més evident que mai. No tot és culpa de l’alcalde, això també ha de quedar clar. Els problemes que tenen les ciutats són realment difícils de solucionar amb les eines que té l’administració local.
Però una cosa és donar resposta a un problema, i l’altra és afrontar un repte amb la determinació que es requereix. I aquí sí es necessita un lideratge, el del alcalde, que no veiem. I quan aquesta situació la comparem amb altres ciutats (perquè sí, Terrassa no és una illa com alguns pensen i viu en el mateix context que moltes altres ciutats), això encara es fa més evident. I no cal sortir del Vallès Occidental per a comprovar-ho.
Diuen que una bona oposició fa un bon govern. I aquí és on estem el PSC. Ara més que mai, amb un govern municipal de Tot per Terrassa i Junts dèbil i en minoria, els socialistes tenim molt clar que la nostra responsabilitat és i ha de ser amb la ciutat. Això passa per estendre la mà en allò que sigui beneficiós per Terrassa, però també per fiscalitzar l’acció, o inacció, del govern de la ciutat.
Volem que a la ciutat de Terrassa passin coses. Coses de veritat.
Creiem que cal superar una gestió mediocre dels recursos públics i afrontar, de veritat, els reptes que Terrassa té al davant. Aquesta tasca correspon al govern, però tothom ha de saber que per superar aquesta mediocritat, el PSC és i hi serà.
