Xavier Marcet
Donem una oportunitat al 2025. Tenim tots els elements per pintar de negre aquest any rodó. Ja hem consumir un quart del segle XXI.
Tots els anys rodons atreuen fites imaginàries a les nostres vides i a les nostres empreses. És evident que no tenim un context senzill. Per alguns ja estem molt més a prop de la distòpia que d’una utopia de tot portar. Intentem veure els elements claus del mosaic actual del món. Que hagi guanyat Trump multiplica la incertesa, que Trump tingui al costat un equip amb el millor de cada casa multiplica el risc. La sensació és que els contrapesos deixen de ser eficaços. I sense contrapesos perd la democràcia. Que a l’Orient Mitjà no hi hagi mostres de cordura i abundin les tones de crueltat, no ajuda.
Que Ucraïna sigui una guerra enquistada on guanyar temps vol dir mantenir la pèrdua persistents de vides i la destrucció generalitzada, no ajuda. Que no hi hagi forma d’aturar l’avenç del canvi climàtic diu poc a favor de la humanitat. No només no ajuda sinó que és una insensatesa global. Que no sapiguem com embridar la intel·ligència artificial, no per a que no sigui més potent que les persones, sinó per a garantir que treballa per a les persones (i no per alguns personatges) és un gran repte de futur, no ajuda. La immigració és la gran impotència i la gran contradicció d’Europa i la divisió europea no ajuda. Passa el mateix als Estats Units. La immigració provoca drames humans infinits per un cantó i per un altre està canviant el mapa polític europeu cap al populisme euroescèptic d’una forma alarmant. I podríem continuar. Si baixem a escala d’Espanya, la sensació és que Madrid s’ha convertit en la mare de tots els caïnismes. I si baixem fins a Terrassa, ja vaig fer el diagnòstic en el meu darrer article, la tercera ciutat de Catalunya fa cosetes quan hauria de fer coses significatives per a Catalunya i més enllà. Per tant, un cop passats els fastos del Nadal, la sensació és que aquest any 2025 ve carregat de complexitat. Però no cal amplificar les malvestats, no serveix de res militar en l’apocalipsi.
Tenim motius per l’optimisme? No ho sé. Però em sembla que ens en sortirem millor des de la positivitat, que des del cinisme, des del nihilisme o des del “papanatisme”. Tenim elements per a la positivitat. Pot ser que l’efecte Trump ajudi a despertar Europa. Fa uns anys que Europa ha començat a despertar de la seva autocomplaença, ara ha de despertar de la seva ingenuïtat. La crisi de la indústria alemanya i el col·lapse polític de França pot portar a nous lideratges. Potser que finalment, el nou repartiment de cartes a escala internacional posi en pausa la guerra a Ucraïna i a l’Orient Mitjà. Potser que trobem fórmules per a crear algun tipus d’acreditació (com ja fem amb els fàrmacs) per als algoritmes de la intel·ligència artificial i que no tinguem manies a regular en decantar l’equació entre persones i màquines a favor de les persones. Europa ha despertat trenta anys després i ha entès que la sobirania tecnològica és estratègica. Jo tinc molta confiança en Europa si és capaç de recuperar una certa humilitat. Demogràficament Europa només és el 5,6% de la població mundial. Com a mercat és molt petit però la seva capacitat de crear impacte continua essent significativa. Europa no es pot resignar a ser el museu històric d’ella mateixa. El 2025, Europa podria ser l’any d’un revulsiu real. Una Europa més sola. Més humil. Més innovadora. També tenim elements de positivitat en la ciència i especialment en el cas de la salut. El fet que es preparin les primeres vacunes contra càncers és un dels múltiples exemples del que suposa la medicina del segle XXI. Respecte d’Espanya, el 2025, si l’economia continua anant bé, caldrà veure si aquesta pressió infinita contra Sánchez assoleix el seu objectiu o cronifica la incapacitat de la dreta espanyola a controlar els mitjans i influir molt en l’aparell de justícia però no sense guanyar electoralment.
Tanmateix, el funambulisme constant de la política espanyola és molt cansat i molt poc estratègic. I pel que fa a Terrassa, ser positius seria que la ciutat concretés algunes coses estratègiques de debò i deixés de ser una mena de fira de vanitat de les cosetes. La política local necessita aixecar molt el seu nivell, donem una oportunitat al 2025. Crec que militar en la positivitat no ens arrabassa res i ens proveeix d’il·lusió.
I finalment, hi ha el terreny particular, la nostra dimensió privada, on cadascú se sap les seves. En general, estar a prop dels que estimem, tenir salut i un certs possibles, ens ajudaria a passar el 2025 i acabar-lo pensant que no haurà estat tan dolent com el pintàvem. Un cert exercici de positivitat ens serena i ens permet prendre decisions que gestionin la complexitat sense incrementar-la. Que tingueu un Bon Any.
