M. Carmen Medina, Comunitat Bahá’í
Aquest és el tema que el Consell Interreligiós de Terrassa ha triat per commemorar la Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional, aquest any.
Avui, a l’Església de la Sagrada Família, es commemorarà aquesta Setmana Mundial, amb la participació de representants de les diferents religions.
La Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional entre totes les religions, confessions i creences és un esdeveniment anual que se celebra durant la primera setmana del mes de febrer des del 2011, ja que L’Assemblea General de l’ONU la va aprovar en la seva resolució del 20 d’octubre del 2010. A la resolució, s’afirma que la comprensió i el diàleg entre religions constitueixen dimensions importants de la cultura de pau. Amb l’observació d’aquesta setmana, es vol posar en relleu la necessitat imperiosa que les diferents confessions i religions incloguin la pau i el diàleg perquè hi hagi més comprensió mútua, harmonia i cooperació entre les persones. Així com es demana als governs, institucions i societat civil que observin amb diversos programes i iniciatives els objectius d’aquesta celebració.
A Terrassa tenim el Consell Interreligiós de la Ciutat, que es va constituir el 14 d’octubre del 2010, i va començar a celebrar aquesta Setmana Interconfessional el 2013, i l’ha commemorada cada any de manera diferent i amb actes molt diversos. Aquesta resolució aprovada per l’ONU representa un pas importantíssim perquè totes les religions disposin dels mateixos drets i privilegis i ens ajuda a viure en un món més tolerant i harmònic.
Totes les religions procedeixen del mateix Déu i són en essència la mateixa. Totes mostren l’amor entre els éssers humans i l’esperança d’una altra vida. Només les normes socials i les pràctiques religioses han variat segons l’època en què van aparèixer cadascuna d’elles.
En els ensenyaments bahá’ís trobem que Déu, en enviar els fundadors de les diferents religions, entre d’altres, Krixna, Buda, Moisès, Zoroastre, Jesús, Muhammad, El Bab i Bahà’u’llàh, com a portadors de missatges divins, independents i successius, té dos propòsits: el primer és alliberar els éssers humans de la ignorància i guiar-los a la llum del veritable enteniment, i el segon és assegurar la pau i tranquil·litat del gènere humà i proveir tots els mitjans perquè puguin ser establerts.
Les religions revelades a la humanitat al llarg del temps han galvanitzat i refinat la capacitat de la humanitat per aconseguir l’èxit espiritual juntament amb el progrés social. També cal reconèixer la influència que ha exercit la religió sobre les expressions vitals de la civilització, perquè el seu caràcter indispensable per a l’ordre social ha estat demostrat repetidament pel seu efecte directe sobre la llei i la moral.
En referir-se a la religió com una força social, Bahá’u’Iláh, fundador de la Fe Bahá’í (1817-92) va escriure: “La religió és el més gran de tots els mitjans per a l’establiment de l’ordre en el món i per a la pacífica satisfacció de tots els qui l’habiten”. Respecte a l’eclipsi o corrupció de la religió, va escriure: “Si la llum de la religió s’apagués, vindrien el caos i la confusió, i les llums de l’honradesa, de la justícia, de la tranquil·litat i de la pau deixarien de brillar”.
La màxima segons la qual hauríem de tractar els altres com voldríem que se’ns tractés a nosaltres mateixos és un principi d’ètica que es repeteix constantment en els ensenyaments de totes les grans religions. Així com l’aspecte pacificador de totes elles en què l’amor i la unitat són les seves virtuts fonamentals, virtuts que la humanitat, amb la seva visió dissociada de la història, no ha sabut apreciar adequadament.
En els escrits bahá’ís trobem que: “Els fundadors de les Grans religions han de ser considerats com a metges, la tasca dels quals és fomentar el benestar del món i els seus pobles, perquè, mitjançant l’esperit d’unitat, puguin curar la malaltia d’una humanitat dividida… No seria estrany, aleshores, si el tractament prescrit pel metge en aquest dia es trobés que no és idèntic al que va prescriure anteriorment… Cada vegada que els Profetes de Déu han il·luminat el món amb el resplendent fulgor del Sol del coneixement diví, invariablement han instat els seus pobles a abraçar la llum de Déu, pels mitjans que millor s’adaptessin a les exigències de l’època en què ells van aparèixer”.
Finalment, podríem afegir que és important recordar que el veritable objectiu d’aquesta Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional és entendre que totes les religions juguen un paper important en el desenvolupament de la humanitat, i encara que la manera de concebre-les sigui diferent, al final, el camí és el mateix, connectar-nos amb una vida espiritual per estimar-nos, respectar-nos i acceptar-nos malgrat les diferències.
