Es va aprovar l’any 2015 i, des de llavors, ha mantingut la seva vigència i s’ha vist com cada vegada eren més les persones que s’hi acollien per cancel·lar els deutes.
La Llei de la Segona Oportunitat va crear-se per això, per trobar solucions per a petites empreses i particulars que patien un sobreendeutament i la finalitat era poder renegociar els seus deutes o ajudar-los a deslliurar-se’n.
Una persona es considera insolvent quan no pot fer front de manera regular a les obligacions econòmiques o als deutes, o bé quan preveu que en un futur pròxim no podrà fer-ho.
Per poder accedir a aquesta segona oportunitat, s’han de complir una sèrie de requisits. D’entrada, la persona que ho demani ha de tenir almenys dos creditors i no es pot accedir si només en té un.
Deutor de bona fe
Per exemple, la persona que s’hi vulgui acollir ha d’estar en situació actual o imminent d’insolvència. Ha de ser, però, el que es considera deutor de bona fe, segons diu l’article 487 de la Llei 16/2022: no haver tingut en els últims deu anys una sentència ferma per delicte contra la Hisenda Pública, la Seguretat Social, els drets dels treballadors o per delictes econòmics amb penes superiors a tres anys de presó.
Tampoc hi caben les persones que han estat sancionades en els últims deu anys per infraccions molt greus contra la Hisenda Pública, la Seguretat Social o per acord de derivació de responsabilitat o les que hagin presentat documentació falsa o enganyosa. A més, no poden sol·licitar-ho les que han estat declarades culpables en un concurs. I encara menys, són hàbils per a aquesta llei les persones que hagin presentat un altre concurs en els últims cinc anys.
Part del seu deute
D’entrada, per a la persona que ho ha sol·licitat se li obren diverses possibilitats, com que un jutge cancel·li la totalitat o part del seu deute, fet que pot ajudar a sortir de la situació d’insolvència. A més, també li pot permetre sortir dels registres de morosos i de risc financer.
Els seus creditors, tanmateix, poden sol·licitar la revisió de l’exoneració dels deutes durant tres anys, en el cas que en aquest temps hi hagi evidències que la persona va actuar de mala fe o si la seva nova situació econòmica li permet pagar el que encara no ha satisfet.
És important remarcar que la segona oportunitat és un procediment judicial davant dels jutjats mercantils i, per tant, serà un jutge qui decidirà sobre els deutes i qui, finalment, dictarà sentència. Per poder sol·licitar el procediment de la llei de la Segona Oportunitat davant dels jutjats, la persona interessada ha de tenir un advocat, que es pot demanar d’ofici, i un procurador.
També és essencial tenir molt en compte que la persona que passi per un procés com aquest no es pot deslliurar de tots els deutes i hi ha alguns supòsits que, per la seva naturalesa, no es poden perdonar. Per exemple, no entren en aquest procés els deutes per aliments, els salaris dels treballadors dels últims 60 dies abans de la declaració del concurs, els derivats de la responsabilitat civil per la comissió d’un delicte, els derivats de la responsabilitat extracontractual, o els deutes per infraccions administratives molt greus.
Una part dels deutes amb la Seguretat Social i amb la Hisenda Pública tampoc no es poden perdonar amb l’aplicació d’aquesta llei, amb unes quantitats ja establertes, i tampoc els deutes amb les administracions locals, com poden ser l’IBI i altres.
