Cada “foodie” o “instagramer” o com es defineixi, planteja els seus comptes d’una manera. Héctor Vázquez, creador de @comer_terrassa, té molt clars quins són els seus objectius. “El canal, més enllà de simplement ser un punt d’informació de restaurants, vull que transcendeixi més enllà i que sigui també un punt d’interacció amb la gent, que em pregunti, que em digui, que em recomani, però també que jugui”.
Assenyala que “tinc diversos projectes enfocats a això, al fet que no sols sigui mirar, no sols sigui veure què fa aquest noi, on menja i tal, sinó també que la gent pugui participar, crear unes certes activitats, uns certs esdeveniments, unes certes sinergies amb restaurants, que també a la gent li generi un benefici de provar, de guanyar uns certs sortejos o unes certes activitats o coses que fem al voltant del perfil”. Vázquez sosté que, per a ell, “el perfil no és simplement exposar o ensenyar on pots menjar, sinó també interactuar amb la gent i participar i fer coses per a ells”.
Marc Carbonell, que gestiona el compte @marcboines, veu que ha canviat tot el tema de les interaccions per les xarxes socials. “La gent no interactua com feia abans. Fa cinc o sis anys era una passada i la gent comentava molt, et demanava recomanacions”, declara. “Ara, de fet, la gent mira, mira, mira, i no et comenta res, no et diu res”, detalla, tot i que també subratlla que “si un dia algú et veu pel carrer, et diu, ja vaig veure que vas anar a aquest restaurant. Però, ara, la interacció d’Instagram o de les xarxes socials ha caigut en picat”, diu.
Altrament, Carbonell, que va començar en aquest món l’any 2012, recorda que “llavors hi havia poca gent que ho feia” i, quan van anar agafant protagonisme molts que es dedicaven a parlar sobre llocs on menjar i els plats que tastaven, es va anar dient que “els ‘instagramers’ menjaven de franc” i, per aquest motiu, “molta gent s’hi va apuntar”.
“Els que mengen de franc, potser van a una hamburgueseria o van a una pizzeria, però a la gran majoria de restaurants que anem nosaltres, veus ‘instagramers’ que van i paguen. Llavors, aquests que volen menjar de gorra, aquests allà no apareixen”, explica.
També a botigues
Vázquez també es dedica a tractar sobre productes que hi ha a botigues, una pràctica que Carbonell no acostuma a dur a terme. Més aviat, assenyala, el que passa és que “agències de comunicació em contacten i m’envien producte, però jo no busco res, no demano res”. “He fet col·laboracions amb Salgot, amb marques, amb coses de vins, però són ells els que em contacten. I jo miro i si està bé, els dic que sí”, apunta.
D’altra banda, exposa que “la gent, per norma, no llegeix. Ara tot és molt visual i la foto i el que sigui. I ara faig una petita ressenya, però que no és com un crític gastronòmic. El que dic és que he anat a aquest restaurant, he menjat això i, a vegades, puc dir que m’ha agradat molt”.
