La demografia de Terrassa reflecteix una ciutat en creixement. Segons les dades oficials de l’últim cens de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), un de cada cinc habitants ha nascut fora de l’estat espanyol. En concret, 49.488 persones (un 21,27% del total) són nascudes a l’estranger. Amb un cens total de 232.676 habitants l'1 de gener de 2025, publicat aquest dimarts, Terrassa es consolida com la tercera ciutat més poblada de Catalunya, només per darrere de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Amb aquestes xifres, la ciutat manté la distància amb Badalona (230.642 habitants) i Sabadell, que tanca el "top 5" català amb 224.589 habitants.
Pel que fa als sexes, les dones continuen sent majoria a Terrassa: 118.334 (50,86%) davant dels 114.342 homes (49,14%).
Un creixement generalitzat
Les dades certifiquen una tendència a l’alça robusta: durant l’últim any, Terrassa va sumar 4.382 nous habitants, fet que suposa un increment de l’1,9% respecte a l’any anterior. Aquest ritme de creixement és superior al de Barcelona (+1,6%) i notablement més alt que el de la seva veïna, Sabadell (+1,4%), tot i que se situa lleugerament per sota de l’augment percentual de Badalona (+1,92%) i del fort impuls de l’Hospitalet de Llobregat (+3,5%), que lidera el creixement relatiu entre les grans ciutats. En termes absoluts, però, Terrassa entra al club dels municipis que més han crescut, sent una de les úniques urbs, juntament amb Barcelona, l’Hospitalet, Badalona i Sabadell, que ha guanyat més de 3.000 veïns en el darrer any. Aquest augment s’explica principalment pels fluxos de mobilitat i l’arribada de nous residents.
Arrelament i nacionalitat
L’estadística permet matisar la realitat administrativa de la població. Tot i que 49.488 veïns han nascut a l’estranger (el 2024 eren 45.820) i 183.188 a l’estat, el nombre de persones amb nacionalitat estrangera és de 34.698. Aquesta diferència mostra que prop de 15.000 terrassencs nascuts fora de l’estat han obtingut la nacionalitat espanyola, reflectint processos d’arrelament a la ciutat de llarga durada.
En conjunt, el 85,1% de la població disposa de DNI espanyol (197.978 persones), mentre que el 14,9% té una altra nacionalitat.
Un mosaic de llocs d’origen
Pel que fa als llocs de naixement, la ciutat és cada cop més diversa. Tot i que la comunitat nascuda al Marroc continua sent la més nombrosa amb diferència (14.770 persones), l’augment més significatiu aquest 2025 prové de l’Amèrica Llatina. La població nascuda a Colòmbia s’ha situat com la segona comunitat més gran, amb un fort creixement (de 3.537 a 4.083 persones), seguida de prop per Veneçuela (3.519) i l’Equador (3.476), que manté una presència històrica destacada. També sobresurten comunitats com l’Argentina (ja amb més de 2.000 residents), i el Perú i la República Dominicana, que freguen aquesta xifra. Les segueixen Paraguai (1.704), Hondures (1.626), el Senegal (1.359) i la Xina (1.119). Les persones nascudes a l’Estat sumen 183.188.
Catalunya: 8,12 milions d’habitants
L’augment de població registrat en dos terços dels municipis catalans ha estat el principal motor del creixement demogràfic del país en el període entre 2024 i 2025.
Segons el cens de l’INE, la població de Catalunya va créixer gairebé al mateix ritme que l’any anterior, amb un increment de l’1,4%. Això situa el nombre total d’habitants en 8.120.397 en data d’1 de gener de 2025, consolidant la tendència a l’alça dels últims anys.
Sant Cugat, l’excepció de la regla
Un únic municipi dels 24 més poblats de Catalunya ha perdut població a 1 de gener de 2025. És Sant Cugat del Vallès, que ha perdut gairebé 700 veïns (-0,7%), i té actualment una població de 97.959 habitants. Rubí ha guanyat un 1,6% de població, passant de 81.523 a 82.825 habitants.
La pugna amb Badalona
La rivalitat per la tercera plaça ve de lluny. Des que Terrassa va fer el salt el 2017, la distància amb Badalona ha estat mínima, arribant a ser de només 300 veïns el 2022. Enguany, tot i l’empenta badalonina (+2%), Terrassa ha resistit amb un creixement similar (+1,9%). El resultat: la cocapital vallesana (232.676) manté el podi davant de Badalona (230.642) i amplia el marge fins als 2.000 habitants més.
Dues dècades a l’alça
Si mirem enrere, Terrassa ha passat dels 189.212 habitants l’any 2004 als actuals 232.676. Això suposa que, en les últimes dues dècades, la ciutat ha guanyat més de 43.000 veïns, un creixement global del 23%. Al ritme actual d’arribada de nous residents, Terrassa arribarà a la xifra de 250.000 habitants l’any 2030, com s’ha anat explicant en els darrers dos anys.
A l’altre extrem
La població ha disminuït en 301 municipis catalans, tot i que només un centenar ha perdut més del 2% dels seus habitants. Es tracta, en la majoria dels casos, de pobles petits amb menys de 1.000 habitants, com Madremanya, Ciutadilla, Farrera o Gisclareny. El descens més acusat en percentatge és el de Sobremunt (Lluçanès), que ha perdut gairebé un 12% de població (de 101 a 89 veïns). Tot i això, no és el municipi menys poblat. Aquest títol torna a ser per un clàssic, Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), amb només 25 habitants al cens.
