Joan Ventura: "Et deixes de mirar i veus els altres"

Joan Ventura és exdirector d’empresa i responsable del grup de voluntaris al Rebost

Per començar, quins aliments fan falta ara al centre de distribució social d’aliments de Terrassa?
La recollida que vam organitzar a inicis de juny ens ha proveït molt, però a hores d’ara manquen oli, cacau en pols i farina.

És molt diferent la feina que es fa al Rebost durant l’agost que a la resta de l’any?
És distinta ja que hi atenem les mateixes famílies necessitades, o fins i tot més, però passem d’uns 80 voluntaris a uns 50. Per això assistim les famílies 10 dies a l’agost, pels 14 de la resta de mesos.

I, vostè, no descansa aquest mes?
No. Col·laboro amb el Rebost tot l’any. Quan ets solidari et deixes de mirar a tu mateix per veure els altres. No és temps de descansar.

Vostè, que treballa sobre el terreny, percep que hi ha una millora de l’economia?
Jo distingiria entre els majors i els menors de 50 anys. En aquest últim grup potser sí que veus que hi ha algú que va trobant alguna feineta d’unes hores, que li permet tenir uns mínims diners, cosa que no passava fa dos anys. Però entre els usuaris que tenen més de 50 anys no hi veig milloria. Els és molt difícil trobar feina.

Ara es parla dels “treballadors pobres”, d’empleats que tenen un sou, però tan baix que tenen una vida molt precària. En coneix?
I tant. Al Rebost vénen persones que cobren uns 600 o 700 euros al mes, però tenen fills o han de fer front a una hipoteca. Això fa que en molts casos no puguin viure amb les necessitats bàsiques cobertes. Els pobres ara potser no són tan pobres, però molta gent continua requerint una ajuda.

Ha variat en els darrers mesos el perfil de beneficiari del Rebost?
No massa. A mi, em segueix impressionant que la meitat dels nostres usuaris siguin autòctons. Aquest fet era impensable abans de la crisi. Fa pocs dies, per exemple, una senyora em deia que li sabia greu venir al Rebost tan ben vestida, però que era la seva roba, que no en tenia una altra, i que mai s’hagués pensat que un dia hauria de recórrer a nosaltres.