Sandra Ribalta: «El sucre és nociu, addictiu i lladre de vitamines»

Sandra Ribalta és nutricionista i autora de "La vida és més dolça sense sucre". Fa temps que s´informa i escriu articles al seu blog sobre els efectes del sucre en la salut. Fins que a l´octubre va publicar un llibre on defensa que si l´eliminem de la nostra dieta viurem millor.

Per què aquesta inquietud seva per divulgar els mals del sucre?
Perquè he observat a la meva consulta com els pacients milloren quan eliminen aquesta substància de la seva dieta. Fa temps que estic atenta a les recerques científiques i el més impactant és que totes veuen el sucre com un causant directe de patologies.

Diuen que els nens amb un excés de sucre a la dieta seran els adults diabètics i obesos del futur.
És així. La ingesta de sucres, caramels, sucs i dolços en la població infantil és molt important i avui dia ens trobem nens amb patologies d´adults com hipertensió, sobrepès... I les podrien evitar.

Quin missatge vol transmetre en el seu llibre?
Que el sucre té quilocalories buides i no ens aporta res de bo. L´alternativa no és substituir-lo per un altre sinó acostumar-nos al sabor natural dels aliments (no ficats en bossa o una llauna) i allunyar-nos del súper i tornar al mercat.

Creu que el sucre és addictiu?
És nociu, addictiu i lladre de vitamines. Actua com una droga legal que activa uns neurotransmissors del cervell i crea dependència. És un condiment tòxic, un verí i els nens hi estan molt sobreexposats.

Quins productes endolçats del súper li han sorprès més?
Bé, si traguéssim dels prestatges tots els aliments que porten sucres afegits el supermercat es quedaria pràcticament buit. Més del 70% dels productes envasats porten algun tipus d´edulcorant. Els refrescos en són una font impressionant. Els làctics, embotits, salses, conserves i fins i tot fàrmacs i xarops també en porten.

Per què creu que el sucre té tant protagonisme als envasats?
És una indústria que mou molts diners, amb uns interessos brutals i no interessa que les persones deixin de consumir-ne.

El sucre morè és més saludable?
Hi ha la creença que és més sa i millor que el blanc però el morè que trobem als comerços no és l´integral autèntic. En realitat és sucre blanc tenyit.

I l´estèvia?
Podríem dir que de tots els substituts la planta és l´única que podríem salvar. Però la que es ven al súper en envasos no és natural.

Hem de desconfiar dels productes "baixos en sucre"?
Hauríem de llegir bé les etiquetes perquè probablement portin algun altre edulcorant.

O sigui que és gairebé impossible no consumir-ne!
Impossible, no. Ens hem d´acostumar a llegir bé les etiquetes i la composició del producte. Els ingredients apareixen en ordre decreixent i si té molt sucre figurarà a les primeres posicions. Hem d´habituar-nos a la dolçor natural.

Ha provat d´eliminar-lo de la seva dieta?
Sí. Ho poso en pràctica cada dia. Millores l´estat de salut, el benestar i tens una sensació d´energia que abans no senties.