"Trobo a faltar més relació entre clubs i famílies"

Com a mare, quins valors vol que capti el seu fill en l’esport?
Quan ens plantegem que els nostres fills facin algun esport ho fem bàsicament per tres motius: pels beneficis que se’n deriven en l’àmbit de la salut, per ajudar-lo en l’etapa evolutiva i en el creixement personal, i per contextualitzar part de la socialització dels nens.

Considera que els clubs fan prou per transmetre aquests valors?
Vull pensar que tots els clubs parteixen d’aquests valors. No hem d’oblidar que, encara que la filosofia del club sigui la de promoure valors positius, dependrà sempre de la base que el nen porti de casa i del referent que tingui.

Quin paper creu que ha de tenir l’entrenador en aquest sentit?
Els pares esperem que els entrenadors siguin bons formadors tècnicament, però també esperem que siguin bons educadors. Els nens els respecten, els veuen com un exemple. A vegades, els manquen petites nocions de com tractar grups, sobretot de nens.

Moltes vegades s’apunta als pares com a mal exemple per als fills.
Hi ha de tot. L’educació al nen se li ha de donar des de casa i, si un nen creix amb crits, amb manca de respecte i en un context hostil, possiblement la manera natural de resoldre els conflictes serà aquesta. Crec que el treball ha de ser transversal, i que, aquí, tots tenim un paper a jugar i a col·laborar, tant la família com els clubs.

N’hi ha prou amb pancartes per eradicar l’agressivitat?
Si encara hi ha agressivitat és perquè amb campanyes institucionals i pancartes no és suficient. Jo trobo a faltar en el món dels clubs esportius la relació del club amb les famílies. Fent un símil, com l’ampa a les escoles. Es tracta de sumar esforços per aconseguir eradicar la violència a l’esport i tant els nens com els pares han de sentir el club com a propi.