Seria allò gros que es deia que es preparava?

En sortir al matí de casa, un veí m´atura.
-Què diuen, que no es pot telefonar amb Barcelona?
Amb alguna teranyina de son encara als ulls no comprenc l´abast de la qüestió.
-Per què, què passa?
-Diuen que s´ha sublevat un regiment al Marroc.
Em deixondeixo totalment, però el cap em belluga.
-Vejam, vejam, quina relació hi ha entre el Marroc amb soldats sublevats o no i la suspensió de les comunicacions telefòniques aquí a Terrassa? Seria allò gros que es deia que es preparava?
-Ara com ara no hi veig el cap ni hi veig la cua. (...)
-Què diu la ràdio?
-Que s´ha revoltat un regiment al Marroc, però que tot ja està sufocat.
-Aleshores, per què no es pot telefonar a Barcelona?... No, la cosa no està llesta.
Al vespre, les aixetes de la ràdio es disparen soles.
Què? Diantre! Sardanes? El "Virolai"? "L´Emigrant"?...
Ai,ai, ai, que tornarem a fer una nit com aquella de l´octubre de fa dos anys!
Al jardí del Círcol hi ha poca gent encara. N´arriben uns que porten notícies fresques.
-La ràdio ara fa uns crits esgarrifosos invitant a tots els obrers a armar-se contra els militars sublevats... -Així la cosa no és sols al Marroc.- Sí, sí, a tots els obrers. Criden als socialistes, als comunistes, als anarquistes, als republicans. Incita a la vaga general per a vèncer la sublevació militar.
-La cosa és greu. Això és gravíssim!

Fragmento de uno de los capítulos de su libro "Anys negres (1936-1939)"