"No crec en esperits sinó en ens que s´alimenten d´emocions"

Què el va portar a interessar-se per aquest món?
Va ser molt curiós. Jo tenia molta por a aquest tema i el que m’interessava eren els ovnis. Un dia vaig veure per internet una trobada als Monegros per fer albiraments. I allà em vaig trobar amb gent molt interessant que investigava sobre els fets paranormals d’una manera seriosa.

I endinsant-se en tot aquest món no ha passat por?
Al principi sí, molta, perquè t’enfrontes a realitats que són desconegudes i que no aconsegueixes explicar. Però t’hi acostumes.

Què el va dur a estudiar el Tòrax?
Primer hi vaig anar escèptic, pensant que tot el que s’explicava d’aquell lloc no era real. Però vaig comprovar que sí que hi passen coses.

Què va comprovar?
De tot. Per exemple, vaig gravar més de mil psicofonies, que no són crits, sinó respostes coherents a les preguntes que tu has formulat. També vam fer ouijas on va sortir una entitat que deia que era una infermera que es deia Petra i que havia treballat allà (un company meu va verificar que al Tòrax hi havia treballat una infermera que es deia Petra).

Aquesta infermera, Petra, és aleshores un esperit?
En teoria sí. Però pot ser que sigui una entitat intel·ligent que es faci passar per algú que va treballar allà.

Vida intel·ligent?
Sí. Ens que s’alimenten de les emocions i no pas persones mortes. Perquè si fossin persones que ja no hi són, per què els meus familiars que sabien que em dedico a això no s’han posat en contacte amb mi?

Què n’ha extret, de tota aquesta investigació?
Doncs no n’he pogut treure conclusions. El que sí que sé és que és un lloc amb molta càrrega emocional i, si aquests ens intel·ligents s’alimenten d’emocions, és un lloc perfecte per estar-hi. He constatat que hi ha fets paranormals però no sé a què es deuen ni per què.