El caqui, una fruita dolça i molt saludable

Foc diví. Així és com es tradueix el nom botànic del caqui (Diospyros kaki), que li ve donat pel color rogenc de la seva pell i la seva gran dolçor. Es tracta d’una fruita amb mil varietats típica de la tardor i originària d’Àsia. De fet, es creu que es va començar a cultivar fa dos mil anys a la Xina, i que des d’allà, es va estendre arreu d’Europa al segle XIII gràcies als viatges de Marco Polo. Actualment es conrea en molts països amb temperatures càlides. A Europa, especialment a França, Itàlia i a Espanya. En aquest últim país els trobem majoritàriament a València.

Les varietats es distingeixen per la textura, el sabor i el color, que pot anar del groc al vermell passant pel taronja. Així mateix, hi ha varietats que són dolces i altres que són astringents, que s’han de collir ben madures perquè es puguin menjar (o s’han de sotmetre a un tractament específic en cambres amb una atmosfera controlada i rica en alcohol per fer-les madurar).

A Espanya disposem d’una varietat amb Denominació d’Origen de la Ribera del Xúquer (València) que és astringent i vermell brillant. Aquest tipus de caquis necessiten un procés de sobremaduració per poder-se consumir, i amb ell s’obté la varietat de caqui de polpa dura Persimon.

La importància d’escollir-los
Quan n’aneu a comprar, és important que us fixeu en el punt de maduració i trieu els que tinguin la pell sencera, el calze complet i una mica de tija. Els millors caquis són els que, si hi exercim pressió, se’ns hi enfonsa el dit una mica i tenen la polpa tova. Si, en canvi, trobem caquis poc madurs, el consell per acabar-los de madurar a casa és col·locar-los en una bossa amb altres fruites: plàtans o pomes verdes, perquè, a mesura que van madurant, van desprenent etilè, que fa madurar el caqui. S’ha de tenir en compte que es tracta d’una fruita molt fràgil que ha d’estar molt madura en el moment del seu consum. Un cop hagi arribat al seu punt òptim de maduració, el conservarem a la nevera fins al moment de menjar-lo, que ha de ser ben ràpid. Aquesta fruita admte molt bé la congelaicó, ja sigui sencera o en puré. Per evitar la decoloració que experimenta, es recomana afegir suc de llimona.

De temporada
El caqui no es pot cuinar perquè aleshores per algunes vitamines i antioxidants, per això val la pena menjar-lo sempre cru: amb cullereta o en forma de puré. Si tenim caquis molt madurs, els podem batre junts i afegir unes gotes de llimona a la crema perquè es conservi i es preservi de la decoloració. Però si la textura gelatinosa que el caracteritza us resulta poc agradable, hi ha diverses receptes que de ben segur us agradaran.

El millor moment per menjar aquesta fruita és ara, a la tardor, ja que és la seva època. I és que es tracta d’una fruita molt delicada, fràgil i difícil de transportar. Per tant compleix tots els requisits perquè la millor opció sigui obtenir el producte local i de temporada. A més, l’Estat espanyol és un dels principals productors de caquis a nivell europeu.