La prova d'esforç

Publicat el 14 de gener de 2018 a les 04:00
Per valorar la resposta de l’organisme durant l’exercici i per un sobreesforç, el procediment més utilitzat en medicina esportiva és la prova d’esforç. Els objectius essencials d’una prova d’esforç són el diagnòstic de salut (confirmant l’absència de malalties, principalment cardíaques) i la valoració de la capacitat funcional de l’esportista (la de fer exercici). Hi ha tres tipus de proves d’esforç:

Prova d’esforç convencional
El pacient fa exercici en una cinta o bici monitoritzada per saber l’evolució de les seves constants. És imprescindible realitzar un electrocardiograma abans de la prova.

Prova d’esforç amb gasos
L’anàlisi directe de gasos (la mesura de l’oxigen consumit i el diòxid de carbó eliminat) permet una determinació exacta del consum màxim d’oxigen i la detecció precisa dels umbrals aeròbic i anaeròbic.

Prova d’esforç amb lactats
Serveix per mesurar l’àcid làctic (lactats) a la sang. Amb aquesta prova el metge coneix la potència anaeròbica de l’esportista per a les cà-rregues d’entrenament.