Josep Maria Playà i Canal, persona de ferms principis

Ens acaba de deixar un bon amic, cristià sincer i catalanista de pedra picada. Va iniciar estudis al Seminari de Barcelona a mitjans del segle passat. Després ho va deixar i ja en el món del treball, en Josep Maria sempre va ésser una persona inquieta, molt preocupada per aprofundir en el sentit de la vida des del món de la filosofia i dels seus entorns.

Les seves inquietuds vers un món més fraternal el van portar a tenir rsponsbilitats en el sindicat vertical, branca tèxtil, on treballava. Així, l'any 1966 va ésser escollit regidor pel terç sindical. Quan l'any següent són elegits en les primeres eleccións pre-democràtiques Barenys, Fresnadillo i Padró, immediatament sintonitzen i formen un equip. Treballaran sobre tot a l'àrea d'urbanisme sota la batuta de Valerià Argemí. Per primera vegada els barris seran escoltats a l'Ajuntament.

En la clandestinitat i després amb la democràcia va militar sempre a Unió Democràtica de Catalunya i l'any 1987 va tornar a ésser elegit regidor en el grup de convergència i Unió. Sovint era la veu crítica i de bona consciència del grup municipal. Lluny de les baralles polítiques, sempre va intentar dialogar amb tothom, a vegades massa i tot, respectar els adversaris i ésser molt curós en les despeses. Estricte en tot, primer de tot amb ell mateix, li eren difícils els acords que no es mantenien dintre d'aquests paràmetres. Una imatge de bon polític que malauradament contrasta força amb la que avui ens donen molts dels polítics presents.