Galetes

En Guillem va treure la cel·lofana de la capsa de galetes que li havia lliurat la seva avia Lolita. Va aixecar la tapa i la protecció de plàstic flonjo, i es disposà a encetar el primer pis començant per les ametllades, quan va observar una munió de formigues devorant frenèticament el què estava previst que fos el berenar de l'avia i la Sra. Tutusaus, ambdues assegudes a la taula del braser davant seu. La seva avia acostumava a obsequiar les visites amb dolços; els mateixos que li regalaven a ella, i que guardava sense estrenar al rebost.

Va posar cap per avall tot el blister del primer pis, i l'estampida d'insectes el va fer enretirar la cadira de cop. Indignat, va fer una mortaldat entre les intruses - per sort portava sabates de sola plana -, n'escombrà les restes amb diligencia i les llença a la brossa.

Sense canviar de posat, l'avia Lolita convocà amb la campaneta la Remedios, que li portés l'ampolla de ratafia i un parell de gots. A la Sra. Tutusaus també li agradava la ratafia.

Aquella mateixa nit en Guillem va escriure una lletra al fabricant, una coneguda societat del Ripollès. Amb to polit però enèrgic, va elevar una protesta raonada a l'empresa, aportant com a prova circumstancial la tapadora que havia retallat de la capsa. Va argumentar com de decebuts s'havien sentit la seva avia, clienta fidel de feia més de 60 anys, i ell mateix, consumidor des que tenia ús de raó, en veure la manca de cura i rigor en els controls de qualitat en una companyia de tanta anomenada.

Una setmana més tard, en Guillem va rebre una resposta: una capsa de galetes, i un sobre amb un text ben curt, precís.

El gerent de l'empresa lamentava l'ensurt, però sobretot que la fidelitat d'aquella família hagués trontollat per un incident que asseguraven que era aïllat. Els enviaven una capsa per a refer-los del fracàs, i les seves més sentides disculpes.

I també els informaven educadament que aquell format d'assortiment de galetes feia més de 12 anys que no es fabricava.