"M´agraden els drames que reflecteixen el món interior"

Maria Miralda va estudiar Art Dramàtic a l’Institut del Teatre i es va incorporar de ben jove com a actriu al Grup de Teatre d’Amics de les Arts, durant la segona meitat de la dècada dels 80. Actualment també fa de directora.

Recorda que la primera obra que va dirigir va ser “Capvespre al jardí”. Explica que “era una obra que m’agradava molt i com que en aquell moment no hi havia ningú per dirigir-la, m’hi vaig posar jo”.

La Maria considera que actuar i dirigir són coses “molt diferents. Els actors han de crear el personatge, mentres que el director ha de tenir una visió de conjunt”, diu. No creu que una cosa sigui més difícil que l’altra. “Tot és un procés que acaba en satisfacció. Vas treballant i les coses van sortint”, assegura.

Considera que “la comèdia és molt agraïda perquè veus com el públic riu i disfruta” però a ella el que de veritat li agrada són “les obres dramàtiques que mostren el món interior dels personatges, els drames amb poca acció i molt centrats en les relacions, els sentiments i les situacions que pesen sobre els personatges i els superen”.

D’entre els muntatges del grup en els quals ha intervingut, ja fos com a actriu o com a directora, recorda amb molta satisfacció “Un lloc comú” i “Antígona a Nova York”, encara que “tinguessin poc públic”, així como els grans èxits de “La venganza de Don Mendo”, “Dotze homes sense pietat” i la recent “Deixeu-me un tenor”, que tancarà el cicle Escenes Locals el 24 de juny, sense oblidar tampoc “Un barret de palla d’Itàlia” i “L’inspector”, dues obres ben diferents però que “tenen en comú que van guanyar molts premis”.