El paisatge, una història font de relaxació de l'ésser humà

No només els horts poden ser una bona eina per aconseguir treure’ns de sobre les tensions acumulades i millorar la nostra salut. També els jardins, i el paisatge en general, poden complir la mateixa funció.

De fet, el fundador de l’Associació Nord-americana d’Arquitectes del Paisatge, Frederick Law Olmsted (Massachusetts, EE.UU., 1822-1903), dissenyador d’espais verds com el Central Park de Nova York, mantenia que el paisatge funcionava “com a un procés inconscient que produïa la relaxació i la millora de les facultats tensionades pel soroll estressant i l’entorn artificial de la vida urbana”. Si tirem més enrere, ja des de l’antiguitat es parlava dels beneficis que la natura aportava a l’ésser humà i de com un simple passeig per uns jardins ajudaven la salut.
Diversos experts indiquen que després de la Revolució Industrial i de l’abandonament del camp es va produir un distanciament vers la natura. Això va generar profundes transformacions socials, laborals i paisatgístiques, que van donar com a resultat l’aparició al camp de la salut d’una tendència a la sobrecàrrega mental (estrès laboral i afeccions ergonòmiques).

Els mateixos experts assenyalen que, des de la dècada dels vuitanta, va tenir lloc un canvi d’actitud en la societat occidental, que va passar a ser més procliu a mantenir i cuidar la natura, ja greument afectada per l’escalfament global del Planeta. I apunten que així hi va haver un canvi d’actitud vers els beneficis que l’ésser humà pot rebre del contacte amb el medi.

I és que com va dir el filòsof estatunidenc Henry David Thoreau: “Hi ha moments en què tota la ansietat i l’esforç acumulats s’assosseguen en la infinita indolència i repòs de la natura”.