Retirs: la vida en un parèntesi

Ens vam llevar amb la sortida del sol; aleshores vam donar gràcies per la llum que apareixia, pel nou dia... Després ens vam endinsar al bosc; érem vuit dones que no ens coneixíem de res, però entre nosaltres hi havia una sintonia fantàstica... Aquell era un bosc especial, que conduïa a un lloc carregat d’energia, anomenat les Roques Encantades; la nostra guia ens deia: ‘Ara tanqueu els ulls; respireu a fons; oloreu; toqueu una fulla; ara torneu a obrir els ulls i mireu el cel; hi veieu quins colors tan meravellosos?”; jo allà vaig tenir sensacions que mai havia experimentat.”

La Marta Martí, terrassenca de Ca n’Aurell i de 58 anys, descriu així només una petita part de l’experiència que va viure en plena natura, a l’entorn de Sant Feliu de Pallerols, un poble de la comarca de la Garrotxa. “Aquells dies em van canviar la vida”, afirma.

Saber posar el fre, ni que sigui en un breu parèntesi, a la roda de la vida quotidiana que mai deixa de girar, és un dels objectius dels anomenats retirs espirituals o de meditació. Aquestes estades de desconnexió, creixement personal i autoconeixement s’estan posant cada vegada més de moda.

D’arguments per desendollar-nos temporalment de tot i de tothom, segurament, que no en falten a ningú: la llista d’encàrrecs pendents a la feina; el reguitzell de whatsapps pendents de respondre; la nostra bústia virtual carregada de missatges (i la física, plena de factures...); cuidar dels fills i de la casa, potser dels pares...; el so d’un clàxon; el nerviosisme generat per un embús de trànsit. El tic-tac indeturable de les agulles del rellotge.

El nombre d’obligacions marcades en vermell a la nostra agenda i els maldecaps que sovint se’n deriven acostumen a ser inacabables. Ens queda temps per pensar en nosaltres mateixos?

Aturar el temps
“La principal finalitat dels retirs de meditació és l’autoconeixement; és a dir, fer que pari tot, escoltar-te, connectar amb un mateix”, diu l’Àngels Ponce, organitzadora de retirs i instructora de “mindfulness”, un mètode d’entrenament de la ment creat els anys setanta per Jon Kabat-Zinn.

“Normalment, la vida pensa per nosaltres; no pensem nosaltres la vida, perquè els pensaments se’ns emporten i acabem actuant d’una forma rutinària; per contra, la meditació –un exercici clau en molts retirs– serveix per observar què ens està passant en cada moment”, diu en Fèlix Carreras, de 61 anys i d’Olesa de Montserrat, que ha fet més d’una desena de retirs de meditació zen. O, com ell diu, de retirs espirituals, entesa aquesta espiritualitat en un sentit més ampli que la pràctica religiosa en si.

De fet, aquests recessos de pau interior i tranquil·litat poden ser de diferents tipus. De retirs de meditació, per exemple, n’hi ha per a persones que s’inicien en aquest camp i també d’altres que són molt més avançats, com els retirs “vipassana”. Aquests consisteixen a romandre absolutament en silenci i a no tenir cap contacte visual amb ningú durant cinc, set o potser deu dies.

També trobem retirs de caire religiós, basats en el recolliment i la pregària; o fins i tot retirs amb un objectiu nutricional, que solen combinar la pràctica del ioga i la meditativa amb la idea de ser més conscients d’allò que mengem... i de com cuinem.

Hora rere hora
El tipus de retir que escollim acabarà determinant quines activitats hi durem a terme. En qualsevol cas, els retirs gairebé sempre es desenvolupen en llocs força aïllats, a l’abric de la natura. “S’ha vist que, realment, trobar-te en un entorn natural afavoreix aquesta instrospecció, el contacte amb tu mateix que es busca en un retir”, assenyala Ponce. Precisament aquest cap de setmana, la instructora de “mindfulness” ha organitzat un retir de meditació a Can Julià, una casa envoltada de vinyes i boscos, situada a Sant Esteve Sesrovires, al Baix Llobregat.

Fer un cop d’ull a l’horari previst per aquests dies de recolliment pot servir d’exemple per conèixer què se sol fer en un retir de “mindfulness”. El programa d’avui inclou, per exemple, una sessió de meditació just en llevar-se, una de ioga suau, l’esmorzar, una classe d’introducció a la meditació, un descans/te, una activitat grupal de “mindfulness”, el dinar, més ioga, un altre descans/te, una meditació en moviment, temps lliure/una passejada, el sopar, instruccions per passar, ja demà, un matí de silenci... Ponce indica que als seus retirs s’hi apunten, d’una banda, homes i dones interessats en el desenvolupament personal, que busquen la forma d’estar millor, sense que necessàriament hagin d’estar molt malament. I, d’altra banda, persones que realment estan passant un moment difícil a la seva vida, ja sigui perquè pateixen o han patit una malaltia; perquè han de tenir cura d’algun familiar; per una ruptura amorosa...
De retirs, com hem esmentat, també n’hi ha d’inspiració cristiana, com els que descriu en primera persona la Mercè Galí, expresidenta de Càritas Terrassa, a l’article d’opinió de la pàgina anterior. O com l’anomenat Recés d’Emaús, que a la nostra ciutat organitza la parròquia del Sant Esperit. El pròxim serà el cap de setmana del 24 de novembre a Santa Maria de Lavern, una casa a prop de Vilafranca del Penedès. El retir està pensat tant per a persones religioses com no, encara que té una intenció evangelitzadora.

Creat a Miami fa uns 40 anys, el Recés d’Emaús es basa en el testimoni de persones “que expliquen com Déu ha anat entrat a la seva vida i els l’ha canviada”, diu la Montse Autonell, de 52 anys i una de les organitzadores del retir. Aquest recés té la particularitat que allò que s’hi diu, no pot sortir d’allà. Conta la Montse Autonell que tal recés li va servir per passar de veure la vida del blanc i negre... al color més meravellós.