Calçots, l'hora de posar-nos el pitet

És una ceba tendra, blanca i dolça, que es fa a la brasa i s’acompanya d’una salsa que convida a mullar i remullar... Parlem del calçot, una hortalissa que els últims anys ha adquirit molta fama més enllà de la seva zona d’origen, les comarques de Tarragona. Ara n’és temporada.

I és que avui el calçot ha esdevingut l’excusa perfecta i deliciosa perquè famílies i amics d’arreu de Catalunya s’asseguin entorn d’una taula, es posin el preceptiu pitet per no tacar-se amb la salsa i gaudeixin d’allò que tothom desitja: una bona calçotada.

Botifarra i carn de xai
En aquestes dates, molts restaurants de Terrassa i de municipis del seu entorn ofereixen menús especials de calçotada. La tradició mana que aquests incloguin, a banda de les esmentades cebes tendres i la salsa, algun tall de botifarra, carn de xai, de vegades carxofes, a més de les postres (una taronja, crema catalana o un pastisset...). Tot regat amb cava o vi.

La quantitat de calçots que mengi cadascú dependrà, clar, de la gana que es tingui. Però en general a cada teula, que és on se serveixen els calçots, se n’hi posen entre 25 i 30 unitats per persona.

Ben calçats
Abans d’arribar a taula, els calçots segueixen un llarg procés, que comença quan el pagès planta la llavor d’un determinat tipus de ceba. Quan aquesta ja ha sortit, es torna a plantar directament al terra. Al cap de tres o quatre setmanes n’apareixeran els grills (els futurs calçots), que es van tapant amb terra (és a dir, calçant) una vegada i una altra fins a obtenir-ne la mida desitjada. Aquesta se situa entre els 15 i els 25 centímetres.

Tot un procés és també el de la preparació dels calçots quan els volem cuinar. Primer se’ls han de tallar les barbes i les cues. Aleshores els posarem a la graella, damunt de les brases, perquè es vagin coent. Per anar bé s’hi han de tenir fins que quedin negres de fora. Seran, però, tendres de dins.

Qui no va de restaurant, o no té una llar de foc o una barbacoa a casa, pot optar per cuinar els calçots al forn. Una cop cuits, convindrà embolicar-los en paper de diari per mantenir-los calents!