"A l'avi, alcalde d'Olesa, el van afusellar el 1939"

El 19 de febrer passat van complir-se vuit dècades de l'assassinat, a mans del franquisme, d'en Fèlix Figueras i Aragay, batlle d'Olesa de Montserrat durant la Segona República. Les seves restes es troben en una fossa comuna al cementiri d'Abrera, a la comarca del Baix Llobregat. El seu nét, en Fèlix Figueras, un olesà que treballa a Terrassa, n'explica la història... que és també part de la història del seu municipi.

Qui era el seu avi?
En Fèlix Figueras i Aragay. Va ser alcalde d'Olesa de Montserrat a la Segona República. De fet, l'any 1931, ell la va proclamar al municipi. Era d'Esquerra Republicana. A l'avi, el van afusellar el 1939.

Encara era alcalde quan, el 1936, va començar la Guerra Civil?
Sí, ho va ser de l'any 31 fins al 34, i entre el febrer i l'octubre del 1936. A partir del 22 i el 23 de juliol d'aquell any (l'alçament militar de Franco es va produir el 18 de juliol del 1936), els comitès revolucionaris van començar els assassinats de "gent d'ordre" d'Olesa als qui consideraven enemics de classe. Eren comitès formats, sobretot, per membres de la CNT-FAI.

Quantes persones van assassinar, al poble, aquests comitès?
Entre el 21 de juliol del 1936 i el 4 d'abril del 1937 van matar 36 persones. Bàsicament carlins, tradicionalistes. El partit carlí era el més fort a Olesa en aquella època. Els assassinats, però, van caure en picat a partir de l'octubre del 1936, quan membres dels PSUC i d'ERC d'Olesa van aconseguir armes a Barcelona per enfrontar-se als comitès revolucionaris.

Quin paper va jugar el seu avi en aquella situació?
El d'intentar contenir-la. A Olesa, per exemple, van assassinar el rector del poble, però el vicari va salvar la vida gràcies que el meu avi el va amagar a casa i, després, ja de nit, van aconseguir que escapés en cotxe cap a Barcelona. Molts dels assassinats pels comitès no tenien grans responsabilitats. Amb freqüència eren simples encarregats de fàbriques...

Les tropes franquistes van entrar a Olesa el 25 de gener del 1939. Aleshores què li ocorre al seu avi?
Del 1936 al 1939, el meu avi s'havia dedicat bàsicament a activitats privades. Però, pocs dies després de l'entrada de les tropes franquistes, el van detenir, a ell i unes quaranta persones més, i el van empresonar al Círcol Federal Democràtic i Obrer d'Olesa. Era el 12 de febrer del 1939. Pocs dies més tard, entre el 14 i el 16 de febrer, es va sotmetre al que es va dir "el judici de les vídues".

Qui eren aquestes vídues?
Algunes dones d'Olesa a les quals els comitès revolucionaris de la CNT-FAI havien assassinat els marits a inicis de la Guerra Civil, en aquells fets que es van produir al poble entre 1936 i 1937.

I van dictar la seva justícia...
La qüestió és que es va habilitar la sala del que havia estat el teatre del Círcol per celebrar aquell judici franquista. I els acusats anaven passant davant de les vídues, que tenien el seu rostre cobert amb una mantellina negra perquè no se les reconegués, tot i que per la veu tothom sabia qui eren. Es va prendre acte del que van dir, però les còpies no han arribat als nostres dies. El judici de les vídues ha estat sempre un misteri a Olesa.

Quants habitants tenia el municipi aleshores?
Uns sis mil. Era un poble important a la zona, molt industrialitzat... i on tothom es coneixia...

Què va passar després del judici?
Durant molt temps no vam saber què havia passat. Però a finals dels anys setanta ens va arribar la carta d'un soldat que explicava que ell mateix havia participat a portar dotze presos d'Olesa a Abrera, on els van afusellar el 19 de febrer del 1939. Entre ells hi havia el meu avi. En total eren deu homes i dues dones. Sabem que van sortir d'Olesa a peu, que els van conduir fins al riu i van enfilar cap a Esparreguera. Llavors van agafar la carretera que anava a Barcelona i van passar per Abrera. I allà, a Abrera, en un moment donat van tòrcer cap al cementiri. Ja devien veure la sort que els esperava...

D'aquelles persones que estaven presoneres al Círcol d'Olesa, quantes van acabar assassinades?
Que sapiguem segur, dinou. De tots els qui es disposaven a matar només va salvar-se en Juan Antonio Martínez, que no anava en el grup del meu avi, sinó en un altre de vuit presoners als quals membres de la Falange van endur-se per afusellar. També hi havia el seu fill. Els dos van aconseguir escapolir-se i refugiar-se en una cabanya de vinya quan van veure que acabarien amb ells. El pare va anar a demanar ajuda perquè el fill estava malferit. Però en tornar a la cabanya ja l'havien rematat.

De què l'acusaven el seu avi?
No ho sabem, però a cap de les persones que van morir el 19 de febrer del 1939 se les pot acusar d'assassinat. De fet, el 1942 es va celebrar un consell de guerra sumaríssim a olesans als quals s'imputava haver participat, directament o indirecta, en aquells assassinats ocorreguts al poble el 1936. Tots van ser trobats a camps de presoners, presons o en altres indrets de l'Estat.