Estrena de Rodelinda de Händel al Liceu

Una nova producció sobre l'escenari del Gran Teatre del Liceu amb un dels millors directors d'escena del moment: Claus Guth. En aquesta ocasió el director alemany trasllada el paisatge de la Llombardia medieval a una mansió de dos pisos que gira produint, depenent de la seva orientació, tres espais escènics diferents, que units a la il·lusminació de Joachim Klein formen un relat de pel·lícula. L'òpera Rodelinda té un llibret de Nicola Haym, basat en una obra de Pierre Corneille i amb la música Händel formen el cos d'aquesta òpera barroca. Es tracta d'una òpera centrada en la família, una família amb molt poder. Rodelinda és una de les òperes més entretingudes de Händel, la seva estrena al Gran Teatre del Liceu, on no hi havia estat muntada fins ara és un autèntic esdeveniment cultural. Recordem que l'òpera va ser estrenada a Londres el 1725. Händel va apostar per l'òpera italina al segle XVIII a Anglaterra.

El director d'escena explica la història a través de la imaginació de Flavio, el fill dels reis, interpretat per un actor Fabián Augusto Gómez que no canta ni una nota, però que té una presència escènica constant. En aquest món de malson hi ha un valor moral que guia als personatges principals: la lleialtat. La lleialtat de Rodelinda al seu espòs que creu mort i rebutja pretendents, la lleialtat del seu fill Flavio i la del mateix marit, encara que hi ha un moment de dubte en la trama.

Glorificació de l'amor conjugal
El tema d'aquesta òpera és la glorificació de l'amor conjugal, com els esposos resisteixen davant les adversitats de la destinació. Com passa en Fidelio de Beethoven l'amor conjugal supera les dificultats i problemes de l'entorn. Lisette Oropesa i Bejun Mehta interpreten a la parella protagonista acompanyats, entre d'altres, de Joel Prieto i Sas Cooke, recent guanyadora d'un Grammy. L' Orquestra Simfònica del Liceu liderada pel mestre Josep Pons en un format orquestral de 36 músics, que s'han centrat en el treball amb els arcs, amb els temperaments, un orqueta barroca versàtil.

L'obra comença amb un lament de Rodelinda que ha perdut el seu marit, un àrea que ens introdueix en un univers sofisticat on juga al mateix temps l'estètica i l'ètica. Diàleg d'emocions que ens portarà al final de gairebé tres hores i mitja que dura l'òpera a ritme pastoral on els esposos es troben en una història versemblant. El vestuari i l'escenografia espectacular acompanyen la música i els cantants de primera categoria.

La mansió de dos pisos disposada sobre una plataforma giratòria ens atrapa al costat dels personatges amb màscares, fantasmes trets d'un conte gòtic anglès, que espanten i aterren a l'infant i la pròpia imaginació de l'infant que pinta personatges en les parets de la mansió, les projeccions juguen sempre a favor de la peça, ja siguin els dibuixos del nen o els espais de bosc que envolten la casa; mantenint el públic atrapat emocionalment i proper a la història que s'està explicant per aquesta atmosfera actualitzada d'ambient real aristocràtic, com si d'una pel·lícula es tractés, hi ha molt de cinematogràfic i teatral en una de les posades en escena més espectaculars de la temporada.

* L'autor és professor del INS Viladecavalls i cofundador i director de la Companyia 8