Jordi Díaz: "He de ballar amb tacons; costa, però t'hi acostumes"

“La jaula de las locas” ha finalitzat la seva temporada al Tívolí de Barcelona, on milers d’espectadors han vist el muntatge protagonitzat per l’Àngel Llàcer en el paper d’Albin, una transformista d’un cabaret de La Riviera Francesa. Entre els ballarins d’aquesta esbojarrada obra, d’enorme èxit al Broadway dels anys 80, hi trobem un noi de Can Palet, en Jordi Díaz.

La funció ha abaixat el teló a Barcelona, però d’aquí un temps la podrem veure a Madrid, oi?
Sí, al Teatre Rialto de la Gran Via, a partir del setembre.

I com afronta això de participar en un espectacle a la Gran Via madrilenya?
Amb molta il·lusió.... És realment un somni, tenint en compte que és el meu primer musical...

Com va introduir-se en aquest gènere?
Jo he estudiat ball a l’escola de la Coco Comin, a Barcelona, i també he fet teatre amateur. La professora ens va dir que hi havia un càsting per a “La jaula de las locas”, que ens hi apuntéssim, ni que fos per provar-ho i guanyar experiència. Vaig passar diverses proves i em van agafar.

Perquè, quina és la seva funció exactament en aquest “show”?
A ‘La jaula de las locas’ soc ‘jaulista’, és a dir, un dels ballarins que està dins la gàbia. És el que m’agrada. Jo em considero això, ballarí, tot i que també he estudiat cant. A l’espectacle anem vestits de dona, així que he de ballar en tacons; costa, però t’hi acostumes.... De text gairebé no en tinc. Només tres o quatre frases...

Com definiria l’espectacle?
Doncs com una bombolla de felicitat. El públic hi entra... i en surt renovat.

Li agradaria seguir fent musicals?
Tinc molt clar que vull que la meva carrera segueixi per aquest camí. Ara aniré a Londres a veure’n... i em seguiré formant.