PUERTO RICOMuseu a l'aire lliure

Artistes de Puerto Rico com Alexis Díaz, Celso González, Bik Ismo, Javier Cintrón, Vero Rivera, Sofia Maldonado, el col·lectiu Moriviví, Luis Alejandro Rodríguez, Alexis Bousquet, Abey Charrón, David Zayas, Jean Oyola o Stencil Network, han estat alguns dels creatius d'impressionants murals que decoren l'illa.
Aquestes peces, igualment, han recobrat interès i exposició en festivals dedicats a l'art urbà o art de carrer, com "Santurce és Llei" i "Els Murs Parlen", i han transcendit a municipis fora de la capital i impulsat el sector turístic local.
AMB PROJECCIÓ INTERNACIONAL
"La gent li ha agafat afecte a l'art públic, que no és vandalisme, que es fa art, que és educatiu, que alegra la vida de les persones, que funciona com a teràpia i, crec, que la gent està entenent de què tracta l'art que es veu al carrer", va sostenir Alexis Díaz a Efe.
"Aquesta és la nostra passió. Sempre ens agrada projectar el que sentim, en els nostres casos a les parets", va agregar Díaz, considerat l'artista porto-riqueny de major reconeixement a nivell mundial, en comptar amb més de 187.000 seguidors en la xarxa social Instagram.
A més, ha plasmat obres en països com Corea, el Brasil, Tunísia, Espanya, Itàlia i els Estats Units.
El suport de Díaz es deu al fet que aquest crea les seves peces amb un pinzell petit i tinta xinesa, tal com va fer recentment en elaborar en dues setmanes, i durant la nit i la matinada, la façana del Museu d'Art de Puerto Rico.
"La gent se sorprèn quan veu el treball, tot el temps que comporta, els detalls i la paciència parell crear un mural d'una grandària i amb un material que no són comuns", va abundar.
Segons la recerca plasmada en el llibre "Puerto Rico, Museu a l'aire lliure", del periodista Marvin Fonseca, des de la dècada de 1950 existeixen projectes d'art urbà a l'illa, uns establerts pel Govern de torn i uns altres que van sorgir de l'autogestió de l'artista i el seu interès per portar l'art al poble.
L'autogestió va ser el que va impulsar a Alexis Bousquet a organitzar, l'any 2012 en La Comunitat El Gandul de Santurce (Sant Joan), l'esdeveniment "Santurce és Llei", del qual ja s'han celebrat set edicions amb la participació d'artistes locals i internacionals i rebent a milers de visitants.
"Hi ha un despertar i una acceptació de l'art urbà. Hi ha hagut una injecció que l'art funciona, no només per a decorar, sinó per a crear capital", va indicar Bousquet a Efe assegut enfront de la seva galeria, "Institut de Subcultura", al Carrer Cerra, plasmada de desenes de murals.
Aquest auge artístic al Carrer Cerra l'ha vist plasmat des de fa diverses dècades el resident i artista de l'àrea Javier Cintrón, qui s'ha destacat amb les seves obres pintant petites cases en El Gandul des de la seva fundació fa més de cent anys.
"La integració de l'art en aquest àrea s'ha convertit en un museu a l'aire lliure, ha educat a la comunitat i la comunitat s'ha integrat. És un moviment que s'està manifestant ara i que ja es veu la repercussió", va afirmar Cintrón.
TAMBÉ EL MOSAIC
"Va haver-hi un lapse en el qual es va abandonar molt el veïnat i els artistes urbans joves van aprofitar els edificis", va agregar.
A part dels murals en pintura que exhibeix "La Cerra", com se'l coneix comunament al carrer santurcina, també s'il·lustra una peça en particular, però en mosaic, creada per l'artista porto-riqueny Celso González, cap de l'empresa Zero Design & Built.
Aquesta obra, feta amb petits trossos de pises, exhibeix al personatge de "Mars", del director estatunidenc de cinema i guanyador d'un Óscar Spike Lee.
Tanta va ser l'emoció de la peça, que Lee va triar a González per a crear-li un mural a Nova York dedicat als 30 anys de la seva pel·lícula "Do The Right Thing".
"Ha estat una evolució. Vaig començar pintant però, a través dels anys, em vaig interessar a buscar un mitjà més permanent. D'aquesta manera vaig arribar al mosaic, que manté els seus colors i té una vigència de milers d'anys. Així que m'he dedicat a aquesta pràctica des de fa 20 anys", va detallar González a Efe.
Durant aquestes dues dècades, González i els seus col·laboradors de Zero Design & Built, han elaborat més de 40 projectes d'art públic apreciables en murals distribuïts al llarg de tota l'illa i en països tan llunyans com Taiwan.
Però un dels més impressionants a l'illa és el dedicat a la primera alcaldessa de Sant Joan, Felisa Rincón de Gautier, en l'entrada del Vell Sant Joan, de 450 peus de llarg (137 metres).
Pròxim al mosaic de Spike Lee se situa una pintura de gran escala de Luis Alejandro Rodríguez, que presenta el rostre d'una nena amb una brotxa en una mà i que amb els dits polzes i índex de totes dues mans tracta de fer la composició artística de la seva peça amb el propòsit d'inculcar als nens a interessar-se per l'art.
"L'art urbà és una oportunitat que tenim nosaltres, els artistes, de treure l'art de les galeries, dels museus, i plasmar-les en les parets. El carrer és el museu i la gent està al carrer sense limitacions algunes", va apuntar a Efe Rodríguez, qui va debutar en "Santurce és Llei" en la seva setena edició.
D'igual manera, "Santurce és Llei" també s'ha expandit i organitzat en altres municipis, com Ponce i Colobra, mentre que "Els Murs Parlen", que va arrencar també en Santurce, s'ha escampat a Riu Pedres (Sant Joan) i Bayamón, confrontant a la capital.
Aquest esplai també ha aconseguit que alcaldes i líders comunitaris d'altres municipis s'hagin interessat a organitzar festivals d'art urbà o crear esdeveniments perquè els artistes de carrer plasmin les seves peces en parets a gran escala.
LES PERSONES CUIDEN EL PROJECTE
Un exemple d'això és el "Yaucromatic", organitzat per Jonathan "Pito" Hernández, director de l'organització "Art per a Unir".
El "Yaucromatic" s'organitza des de l'any 2017 en el sector Pedrera del Turó de Yauco, al sud-oest de Puerto Rico.
El propòsit principal de l'esdeveniment era, segons va explicar Hernández a Efe, pintar quatre murals prop de la plaça de Yauco per a restaurar el nucli urbà del poble però, per l'auge que va aconseguir, van acabar sent 16 peces.
Per a la segona edició, Hernández va obrir una convocatòria entre els artistes, dels quals 42 van sotmetre propostes, però només es van triar 13, entre elles, les de Celso González, Javier Cintrón, Jean Oyola i Damaris Cruz.
No obstant això, la proposta més cridanera per a Hernández va ser la de Samuel González, qui va plantejar el projecte "Macromural Brisa Tropical", que va consistir a pintar de diferents colors al voltant de 20 cases de Pedrera, semblança al que existeix en les favelas de Rio de Janeiro, al Brasil, o en la Comuna 13 en Medellín (Colòmbia).
Van ser els propis residents de la comunitat els qui, en catorze dies, van finalitzar el projecte."No hi ha forma que les persones cuidin i protegeixin un projecte del qual no són part. Ells s'apropien del projecte i formen part de la mateixa comunitat", va afirmar Hernández.