Des que va començar a publicar els seus escrits l'any 1988, Laura Freixas s'ha convertit en una de les veus més rellevants del feminisme espanyol. Aquest dilluns, acompanyada de la periodista i psicòloga Krmen Freixa, va presentar el seu últim llibre a l'Abacus de Terrassa.
"A mí no me iba a pasar" (Ediciones B, 2019) és, en paraules de l'editorial, "una autobiografia amb perspectiva de gènere" en què "l'autora ens obre les portes, de manera íntima i punyent, a una de les etapes centrals de la seva vida: el matrimoni i la maternitat".
Freixas aprofundeix en aquesta època de forma crítica i reflexiona sobre el rol femení convencional en el qual va acabar caient sense haver-ho volgut mai. "La societat et diu i tu et creus que el que estàs fent ocupant-te dels teus fills i de la casa és molt important i positiu i és cert però també suposa una càrrega, no està pagat, no et dona dret a l'atur, a una pensió... i et condemna a una dependència econòmica i, per tant vital, d'una altra persona que normalment és el teu marit. Quan te n'adones ja t'has convertit en un zero a l'esquerre", sosté Freixas.
"El patriarcat és quelcom molt més complex, subtil i omnipresent del que ens pensem. Creiem que la desigualtat consisteix en coses com la bretxa salarial, la violència de gènere... I sí, és això, però hi ha moltes més coses que passen més desapercebudes i que nosaltres mateixes acabem acceptant i sent-ne còmplices perquè també tenen avantatges o si més no, sembla que en tinguin", diu Freixas.
ARA A PORTADA
- Laura Massallé
- Redactora a Diari de Terrassa
Publicat el
03 de desembre de 2019 a
les 21:11
Notícies recomenades
-
Terrassa
Presència policial i alguns comerços tancats en una tarda presidida per la normalitat
-
Terrassa
El Mercadal, sis segles d’evolució i canvis
-
Terrassa
El DT Quiz sobre el comerç terrassenc: participa-hi!
-
Terrassa
Establiments que han vist canviar Terrassa
-
Terrassa
Cinc dècades de transformacions: l'eix cronològic del comerç a Terrassa
-
Terrassa
Jan Paloma, propietari del comerç més antic de Terrassa: “Abans, hi havia molta necessitat i poca competència”