Com va començar el negoci, resumidament?
Vam començar al costat mateix del Sant Esperit. el 1864, com a ferreteria. Més tard, vam combinar la ferreteria amb la merceria. Amb la industrialització, vam deixar la merceria i ens vam especialitzar en ferreteria industrial. Als seixanta, vam adquirir el local del carrer Major. Més endavant, el meu pare va comprar un local al carrer de les Parres i vam ampliar el negoci. Va ser aleshores quan vam incorporar els electrodomèstics. I, més tard, amb la meva mare, vam ampliar l’oferta amb articles per a la llar, mantenint la ferreteria de les Parres.
Què és el més antic que conserveu del negoci?
Segurament, les factures, perquè en tenim de l’any 1890. També vam reconstruir la història familiar i en vam fer un llibre. Sabem que som del 1864 perquè Baltasar Ragon, que escrivia sobre la Terrassa de l’època, ja esmentava la Ferreteria Paloma.
- Els germans Anna i Jan Paloma, copropietaris de Milar Paloma
- Alberto Tallón
Com s’explica que el negoci hagi aguantat tant de temps?
La clau és, sobretot, l’adaptació als canvis. Dues guerres mundials, la Guerra Civil espanyola, una industrialització brutal que després va patir una gran davallada, l’arribada de les grans cadenes d’electrodomèstics, de les grans superfícies i d’internet... Ens hem hagut d’adaptar a moltes situacions diferents.
Com es pot comparar el comerç de Terrassa de finals del segle XIX amb el d’ara?
Aleshores, hi havia molta necessitat de productes i poca competència. Ara has d’oferir un servei afegit, que és el que intentem fer. No es tracta només de donar un preu, perquè sempre trobaràs algú que t’ho oferirà més barat. Cal ajustar el preu al màxim i oferir un valor afegit. Aquesta és la nostra clau.
Creus que els negocis familiars com el vostre es poden estar perdent avui dia?
Sí, totalment. Aquest és un negoci molt sacrificat. Els horaris, treballar els dissabtes... Nosaltres ho hem viscut des de petits. Però la filosofia de la gent jove d’ara és diferent. Es prioritza més tenir temps lliure i poder gaudir dels caps de setmana. Es dona més importància al temps lliure que abans.
Com veus el futur del negoci?
De moment, la meva germana i jo encara som relativament joves, així que crec que, per ara, podem aguantar. No sé si les generacions següents voldran continuar amb el negoci o no. Ja ho anirem veient amb el temps.
