"Els centres petits són familiars i et sents molt més implicada"

Quan de temps s'ha dedicat a l'ensenyament?

Ha estat la meva professió tota la vida: 37 anys i uns mesos. L'últim tram he treballat a l'Escola Francesc Aldea de Can Parellada, des de l'any 1984, moment en que es va inaugurar i fins el curs 2018-19.

Quina valoració en fa?

He treballat fent docència i en la gestió (he ocupat la direcció) i cada àmbit té les seves aventatges i desventatges. Però tant si estàs en un lloc o altre, els nens i nenes sempre són la prioritat. M'h agradat compaginar les dues coses perquè aprens i proves noves experiències.

Les escoles que estan allunyades, com la del Francesc Aldea a Can Parellada, tenen un tarannà diferent?

És una escola que m'estimo molt perquè he estat molts anys. És un centre petit, molt familiar, molt de barri; i això fa que hi hagi implicació més enllà de l'aula. Els nens sempre sorprenen perquè són molt curiosos i fan que tu aprenguis.

Com ha evolucionat l'ensenyament a la ciutat?

Abans, tot era més homogeni i ara tot és més divers. Han canviat les metodologies perquè ara es potencien més les capacitats i habilitats del nens. I també hi ha més diversitat però no els recursos que necessitem per atendre-la. Nosaltres tenim aules de 28 alumnes. I, per cert, m'he anat sense aconseguir el gimnàs tan reivindicat.

Volia jubilar-se?

Tinc una sensació agredolça perquè hi ha persones i coses que trobes a faltar però estic contenta perquè és una jubilació volguda. Em venia molt de gust prendre'm un temps sabàtic sense horaris i fer segons el dia. Tot i això segueixo en contacte amb l'escola i vaig al club de lectura un cop al mes. També dedico més temps a la familia -tenim cinc fills- i estudio anglès.