Terrassa necessita centres d'atenció sanitària, metges i infermers. Aquesta realitat és la que les entitats per a la defensa de la sanitat pública de la ciutat han volgut, no només mostrar, sinó, sobretot, reivindicar en la manifestació que ha tingut lloc aquest dissabte pels carrers de Terrassa. La comitiva, que ha aplegat centenars de persones ha sortit des de l'Estació del Nord i ha arribat fins a les portes de l'Ajuntament passant pel passeig del Vint-i-dos de Juliol i per la Rambla. La de dissabte és la segona manifestació que s'ha fet recentment a Terrassa per aquesta qüestió, essent la primera la que va tenir lloc davant del solar on hauria d'haver estat construït el CAP-CUAP dels Països Catalans.
"Terrassa necessita que es compleixi el pacte de salut del 2023", ha destacat Vicky Ortega, del moviment Sanitàries en Lluita, i ha recordat que "es va dir que es compliria governés qui governés". Aquest pacte preveia la construcció d'un nou CAP Nord, el CAP-CUAP dels Països Catalans, l'ampliació del CAP Sud, el canvi de gestió del CAP Can Roca i el desdoblament del CAP Rambla, un dels que més pacients atén de tota Catalunya.
"Tres anys després, encara estem esperant", ha lamentat Ortega. De fet, ha explicat que, en el cas del CAP Rambla, la proposta que ha fet el departament de Salut, amb la consellera Olga Pané al capdavant, és del tot insuficient. "No volem un desdoblament intern com el que planteja la Generalitat, volem que siguin dos equipaments per poder alliberar de la pressió assistencial un dels CAPs amb més població que el té com a referència de tot el territori", ha detallat.
- Terrassa clama contra el col·lapse del sistema públic de salut
- Lluís Clotet
"Anem tard. Anem molt tard. — ha assegurat la membre de Sanitàries en Lluita — L'última indignació que tenim la vam rebre el dia 30, després de la reunió amb el CatSalut, quan ens van dir que encara tot estava agafat amb pinces". Ortega ha denunciat que el compliment del pacte, que ja va ser signat l'any 2023, depèn de l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat al Parlament. "Tot això depèn de si es resigna el pacte", ha lamentat, i ha comentat, molesta, que "no sabíem que un pacte signat s'havia de resignar cada any". "És una vergonya", ha remarcat amb vehemència.
"Davant la poca vergonya dels nostres polítics i governants, cal tenir el poble organitzat. Hem d'anar tots plegats, sanitaris i ciutadans de tota Catalunya, per dir-los que no ens enganyareu", ha dit Ortega, i ha recordat que la salut "és un dret, i no un privilegi, de tot ésser humà". La portaveu ha acabat assegurant que faran complir el pacte de salut "governi qui governi".
Per la seva banda, Plácido Lordán, del Moviment per les Pensions Dignes de Terrassa, ha apuntat que "aquesta plaça [el Raval de Montserrat] hauria d'estar a rebentar" i que haurien d'haver acudit a la manifestació "no 500, ni 1.000, ni 2.000 persones, hauria d'haver-hi 10.000" i s'ha preguntat: "És que les persones grans, els nens petits i els joves, no necessiten la sanitat pública?".
- Terrassa clama contra el col·lapse del sistema públic de salut
- Lluís Clotet
Ell ha remarcat que el model actual sanitari no està funcionant. "Durant dècades, Catalunya ha construït un model sanitari basat en la col·laboració publicoprivada, amb l'argument que era més eficient", ha explicat Lordán, que ha destacat que "darrere d'aquesta fórmula amable s'amaga una estratègia calculada per afeblir el sistema públic i afavorir el negoci privat". El portaveu del Moviment per les Pensions Dignes ha alertat que aquest sistema "desprotegeix les persones més vulnerables" i "menysté els professionals de la salut i les seves funcions. La solució que ha aportat ha estat derogar la llei 15/1997 sobre l'habilitació de noves formes de gestió del sistema nacional de salut, la qual permet els convenis entre l'administració i les empreses de salut privades en els termes en què es donen actualment.
Més reclamacions fora de Terrassa
A la manifestació no només s'han reclamat els equipaments i serveis promesos a la ciutat de Terrassa, sinó que també hi ha hagut entitats i representants de Rubí, Viladecavalls i Olesa de Montserrat. En el cas de Rubí, el que es demanda és la construcció d'un nou hospital que doni servei als més de 200.000 rubinencs, santcugatencs i castellbisbalencs que actualment són derivats a centres molt llunyans de les seves localitats. Pel que fa a Viladecavalls, es demana la presència d'un metge pediàtric tots els dies de la setmana, la possibilitat de ser atès al Cap Can Trias - Ernest Lluch de manera urgent i la recuperació total del personal que hi havia allà abans de la pandèmia, ja que ara només hi ha la meitat d'infermers i metges.
