El centre de Terrassa s'ha convertit aquest dissabte en una festa de cultura popular catalana de les grosses. Gran part, si no totes, les colles i entitats de la cultura popular de la ciutat han participat en la Culturassa, que enguany arriba a la seva 16a edició. Aquesta vegada, la iniciativa de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Terrassa ha tornat al Centre, tres anys després de voltar per altres barris de la ciutat, per retre homenatge al Drac de Terrassa i als Diables de Terrassa, els quals han bufat les 45 espelmes enguany.
Com tothom esperava, l'acte que ha obert la festa ha estat una cercavila que ha anat des del Mercat de la Independència fins a la plaça Nova, tot fent una aturada a la plaça Vella per fer uns breus lluïments. Els encarregats d'obrir pas a la comitiva han estat els Trabucaires i Federins de Terrassa, que han anat anunciant l'arribada de la resta de colles fent sonar les seves potents armes de foc.
Després dels trets, qui ha entrat en escena ha estat el Drac de Terrassa, un dels amfitrions de la jornada. Anava acompanyat de tot el bestiari de la colla: la Cuca Japonesa, que anava escopint aigua al públic, la Hipodragona i el Drac infantil. Tots ells han pogut lluir-se davant del seu públic en un ambient a mig camí entre festiu i ferotge. El següent torn ha estat el dels Nans i Capgrossos de Terrassa amb els Ministrils del Raval, els quals s'han decantat més per la festa i han convidat a tots els integrants del públic que volguessin ballar al centre de la plaça amb ells.

- Cultura popular catalana a dojo per la Culturassa de Terrassa
- Lluís Clotet
A continuació, el ritme s'ha enrarit amb l'entrada de la Pàjara. Ella ha dit que de festa no n'hi hauria si no es posava una mica de foc a l'ambient, i l'ha posat. Amb un ball a cop de tambor, similar al d'un ritual d'ocultisme, ha fet els seus lluïments davant la plaça Nova. Aquesta bèstia inquietant ha donat pas a la colla del Bitxo del Torrent Mitger, que ha mantingut parcialment l'aura mística alhora que ha donat un ritme més alegre a la seva actuació conjunta amb el gegantó de la colla, l'Aristofoc.
De bèstia a bèstia i tiro perquè em toca. El Bitxo ha donat pas a en Baluk Astharot, el drac de la colla de Diables de Ca n'Aurell. Majestuós com pocs, ha recorregut la plaça infonent respecte a tots els assistents. Per tancar l'àrea del bestiari, la Mulassa de Terrassa ha fet la seva aparició amb una festa de les bones. Quan apareix, mai se sap quina actuació acabarà efectuant, però una cosa és ben clara, els seus lluïments sorpresa solen comportar festa i disbauxa, cosa que ha entregat en aquesta ocasió també.

- Cultura popular catalana a dojo per la Culturassa de Terrassa
- Lluís Clotet
Just després de la Mulassa han entrat els Gegants de Terrassa, que han acudit a la cita amb els Gegants Nous, que daten de l'any 1950, i amb els modernistes, que són del 2007. Ells han dut a terme una actuació més elegant, necessària després de tant de caos, amb un vals-jota impecable. Ells han donat pas als Gegants de Les Fonts, que han portat els gegants nous, d'un caire més popular, en Corbera i na Falguera. Per tancar amb les colles geganteres de la ciutat, els Gegants Bojos han retornat la plaça Nova a la bogeria amb la seva transgressora i sorprenent proposta, en la qual han fet servir música tecno per fer el seu lluïment.
Tornada al Centre
"Hem començat una mica nerviosos per l'acumulació de feina, però una vegada ha començat tot ja ha anat rodat", ha admès al Diari de Terrassa el president de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Terrassa, Jordi Serra, que ha agraït la implicació de les colles participants en la Culturassa. Ell ha explicat que l'elecció de la plaça nova com a emplaçament de la festa d'enguany, a més de venir motivada per la fita del Drac i els Diables de Terrassa, ha estat per motius logístics. "En un primer moment volíem fer-la al Raval, però entre els casaments i que és molt estret, tota aquesta festa no hauria cabut", ha apuntat Serra, que, per contra, ha comentat que la plaça Nova és un espai "esplèndid" i que, en no trobar-se del tot al nucli de Terrassa, compleix amb la voluntat de portar la Culturassa per diversos espais de la ciutat.

- Cultura popular catalana a dojo per la Culturassa de Terrassa
- Lluís Clotet
En aquest sentit, el president de la Coordinadora ha recordat que el fet que s'hagi organitzat aquesta edició al Centre "no significa que tornarà per sempre aquí", sinó que després de tres anys en què han estat pels barris del nord de la ciutat —Sant Pere, Sant Pere Nord i la Zona Esportiva - Poble Nou— han pensat que estaria bé tornar una mica als orígens de la festivitat i recordar a la ciutat que existeix aquesta iniciativa. "L'any que ve buscarem un altre barri, perquè aquesta [voltar per diverses zones de Terrassa] és la nostra aposta dels darrers anys", ha afirmat.
De fet, sigui perquè la cultura popular catalana té tirada a la ciutat, sigui per la localització o sigui pel bon temps, la plaça estava plena de famílies que han anat a passar el dia envoltant-se de les colles i de l'ambient festiu que era impossible no respirar allà. "És millor que els nens i els joves siguin aquí que a qualsevol altre lloc", ha assegurat el president, que ha fet referència a la "bona salut" que té la cultura popular catalana a la ciutat i els esforços de les organitzacions per poder assegurar un relleu generacional fort.

- Cultura popular catalana a dojo per la Culturassa de Terrassa
- Lluís Clotet
Germanor entre colles
Una de les colles protagonistes de la jornada cultural ha estat la del Drac de Terrassa, que està dirigida pels germans Salazar. En Xavi, cap de colla, i la Maria, presidenta, han valorat positivament la resposta tant del públic com de les associacions culturals respecte a la Culturassa. "Hem aconseguit arrossegar un gran gruix de membres de la colla avui i hem pogut treure les quatre figures que tenim", ha valorat el cap de colla, que ha afegit que aquesta festa popular els ha servit "com a prèvia de la Festa Major per posar a punt tota la colla".
Com en el cas dels Diables de Terrassa, ells celebren el 45è aniversari de la colla, una fita que celebraran amb diverses actuacions i activitats repartides pel calendari. Una d'aquestes és la cercavila del poble, en la qual la gent de la ciutat tindrà l'oportunitat de fer ballar el Drac ells mateixos i on trauran tant el Drac de Terrassa original com la rèplica que utilitzen normalment per a les actuacions. "Farem dues cercaviles consecutives però amb diferents recorreguts i una dansa protocol·lària conjunta amb els dos dracs, cosa que no s'ha fet mai", ha explicat la presidenta del Drac. A més, tret d'un parell de zones a les quals no podran anar per qüestions logístiques, la intenció és que el Drac de Terrassa visiti tots i cadascun dels barris de la ciutat i hi balli a tots ells.

- Cultura popular catalana a dojo per la Culturassa de Terrassa
- Lluís Clotet
L'objectiu principal de totes aquestes activitats és fer cohesió, tant amb els ciutadans de Terrassa com amb la resta de colles de cultura popular. "Al cap i a la fi, nosaltres som el Drac de Terrassa, el drac de tota la ciutat, i això inclou tots els barris. Tota la ciutat són els nostres barris", ha assegurat Maria Salazar. La germanor entre colles ja s'ha fet notar a la mateixa Culturassa: "No és gaire habitual que el Drac i els Diables de Terrassa col·laborin, però enguany gestionem totes dues colles conjuntament la barra", ha apuntat Xavi Salazar, que ha afegit que "és cert que darrerament hi ha molta més consonància a l'hora del muntatge d'activitats com aquesta". "El dia d'avui és una jornada en què trobes gent de totes les colles, hi parles, interactues, comparteixes... És una oportunitat, tant per la gent que no pertany a cap entitat cultural com per les que sí que pertanyem, per fer germanor tots plegats", ha destacat la seva germana.
En aquest sentit, arran la polèmica aixecada per un vídeo en què es veu al drac infantil del Drac de Terrassa fer el gest de pixar a la porta de Cal Reig, la seu dels Minyons de Terrassa, els dirigents han tret ferro a l'assumpte i han afirmat que "entre colles hi ha 'piques'", però que no és "res seriós" i que ells s'ho prenen com una broma més.