Treballadores confinades a la mateixa residència

quí no ha entrat el virus. En realitat, no ha entrat res ni ningú". María Martínez, responsable de la residència Génesis, parla amb la fermesa que confereix l'estar convençuda que tant ella com les seves sis treballadores han fet el correcte. Ho van fer el 22 de març, decidint com una sola persona confinar-se en el centre, situat en la carretera de Montcada. Viuen allà, tancades per decisió voluntària, amb divuit residents als quals volen protegir.

El virus es propagava i molts geriàtrics es veien afectats per brots. "Vèiem que això s'anava de les mans. Tenim fills, marits, famílies, podíem contagiar-nos nosaltres i contagiar als residents. Vaig dir que si ens confinàvem jo seria la primera, i totes ho van decidir alhora", explica María.

Fins ahir, ningú, ni treballadores ni residents, havia presentat símptomes de coronavirus. Ni tos, ni febre ni res. Les empleades confinades desinfecten a l'entrada tots els subministraments que arriben a la residència, ja sigui material sanitari, medicaments o aliments. Els qui ho porten ho deixen allà, en l'entrada, elles desinfecten els productes i els deixen en aquesta zona un temps prudencial, a vegades hores, fins que els entren en l'edifici.

Hi ha moments i moments, alegries i valls d'ànim, però elles estan convençudes que han fet el correcte quedant-se allà, canviant les seves llars pel centre de treball en una opció d'emergència, dormint en la golfa que han condicionat com a dormitori.

la monotonía

La residència Génesis té ara 25 habitants: set empleades i divuit residents (el centre va rebutjar l'ingrés de dues persones just abans del tancament) que, en general, "es mostren bastant tranquils" i adaptats a la nova situació. Per descomptat, alguns es pregunten, i pregunten, què fa determinada treballadora a aquestes hores en la residència, i porten malament no poder rebre visites dels seus familiars malgrat les trucades i videotrucades, veus i cares sense abraçades. Però, com suggereix María, el centre continua immers en la seva rutina. Quant toca música, doncs música, Quan toca pintura, doncs tots a pintura. La monotonia no sempre corca. En aquests moments, i a algunes persones, els serveix d'ajuda per a mitigar la sacsejada d'un canvi exterior tan brusc.

A la residència Génesis de la carretera de Montcada no ha entrat el maleït virus. "Ni se li ocorrerà", diu María Martínez.

A