"Al CST, les víctimes del covid han mort pràcticament totes acompanyades dels seus"

Antònia Villalba ha coordinat la infermeria del CST en el repte professional més dur pel col·lectiu.

Com va encaixar infermeria l'allau de pacients les primeres dues setmanes?

Et quedes en xoc. Estem acostumats a treballar amb malalties infeccioses, però no sabíem com es comportaria el coronavirus ni que fos tan agressiu. Primer vam abordar la malaltia, després van arribar les pors a ser vehicle de contagi a casa i, en tercer lloc, ena vam abocar en l'atenció als pacients no acompanyats.

Com s'ha mirat d'evitar la solitud del pacient?

Quan va arribar la pandèmia teníem la sensació que anàvem darrere de la malaltia. De seguida vam fer valdre la cura, acompanyar al pacient en tot allò que necessités perquè, sense visites, la part mèdica estava coberta, pero no l'emocional. Hem informat telefònicament cada dia a les famílies, hem fet videoconferències i hem distribuït els vídeos i els dibuixos de la població per les habitacions. Ha estat una tasca clau per l'estat d'ànim dels pacients i també per la descàrrega emocional dels professionals. Amb el covid hem desenvolupat plenament el concepte de tenir cura.

Al CST les famílies han pogut acomiadar-se dels difunts?

No podia ser que afrontessin aquest moment en solitud. Vam decidir que convidaríem als familiars a acompanyar-los en els darrers moments, completament protegits. Podem dir que la majoria de les víctimes del covid al CST han mort acompanyats dels seus.

Creu que caldrà compensar els professionals per l'esforç?

Hem de donar les gràcies a tots per l'esforç, als treballadors de totes les àrees del CST. Hem treballat per professionalitat, no per diners. De fet, no hi ha diners que compensin l'estres i les angoixes. Però d'alguna manera aquest agraïment s'ha de fer palès i estic d'acord amb la proposta de que sigui amb una paga extra.