Apareix el meteorit de Terrassa de 1704 "Senyal de Déu?"

l 25 de desembre de 1704, entre les cinc i les sis de la tarda, des de Marsella fins a Girona i Barcelona es va veure una gran flamarada que travessava el firmament. De nord-est a sud-est, seguida d'un soroll molt fort, i d'una estela de fum que trigà una hora a esvair-se. En una tarda del dia de Nadal, amb un cel sense núvols, el fenomen va ser vist i va espantar moltíssima gent. Era un meteorit, el primer registrat a Catalunya, que va caure i que ho va fer, justament, a Terrassa. Es creia que no se n'havia preservat cap fragment, però, sorprenentment, ara se n'acaben de descobrir dos, de 50 i 34 grams de pes. Han aparegut mentre es feia la catalogació del gabinet de curiositats d'una família d'apotecaris i botànics de Barcelona, els Salvador, que des de començaments del segle XVII fins a mitjans del XIX van aplegar una biblioteca i unes col·leccions científiques molt importants.

L' estudi del conegut com a "meteorit de Barcelona" ha estat coordinat per Jordi Llorca, director del Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala de la UPC, que ja l'any 2003 li va dedicar tot un capítol del seu llibre "Pedres que cauen del cel". El British Museum el tenia considerat aleshores com "de caiguda dubtosa", però Salvador Vega, un historiador de Verges, on un notari de l'època va deixar constància del fet, i que sabia del seu interès pels meteorits, li va dir que valia la pena investigar el cas a fons.

Llorca va fer-ho durant un any i mig i va trobar diversos testimonis (de la Conca de Barberà, la Garrotxa, el Maresme, Barcelona, l'Empordà, i a les "Rúbriques de Bruniquer", una recopilació de 13 mil notícies de la capital catalana entre 1249 i 1714) sobre el pas i la caiguda del meteorit. Basant-se en aquests documents, va afirmar que dos fragments, d'un quilo de pes, de color negre en la seva part exterior i gris en la interior, van venir a parar a dues finques del desaparegut municipi de Sant Pere de Terrassa (el terme del qual, molt extens, envoltava el de Terrassa): Can Falguera (que ara pertany al barri de Les Fonts de Terrassa) i la Torre d'en Maduixer de Sant Julià d'Altura (actualment, Can Viver de Torrebonica, Sabadell). El llibre ho presentava com un descobriment.

Però Rafel Comes, el gran erudit i col·leccionista sobre el passat de Terrassa, ja ho sabia. Arran de la publicació de "Pedres que cauen del cel", va explicar a aquest diari que el meteorit havia estat tractat i estava registrat per la historiografia terrassenca, que Llorca no havia consultat.

L'historiador Josep Ventalló i Vintró en parla al seu llibre "Tarrasa antigua y moderna", de 1879, basant-se en referències d'altres autors (encara pendents d'investigació) i d'un manuscrit que li va deixar veure un tal Tomàs Rovira (i que, erròniament, diu que la caiguda tingué lloc l'any 1706).

Llorca esmentava almenys el "Llibre de notes dels hereus de Can Torres. Matadepera, 1699-1824", conservat a l'Arxiu Històric de Terrassa, on el matadeperenc Miquel Batlles i Torres va deixa constància sobre allò que havia passat pel cel (un llibre analitzat per Joan Baptista Galí i Barba en un article de l'any 1993 a la revista d'història Terme).

en un pot i amb l'etiqueta

L'equip coordinat per Jordi Llorca ha donat a conèixer el descubriment dels fragments en un article a la revista cientíca Meteorits and Planetary Science, amb un títol ("The Meteorite de Barcelona: history, discovery and classification") que malauradament perpetuarà un nom erroni. No hauria de ser "el meteorit de Terrassa", l'únic lloc, sembla, on van caure fragments?.

Un pot de vidre de la col·lecció Salvador contenia aquests dos fragments. A dins també hi havia un sobre amb una etiqueta mig esborrada on escara es podia llegir la següent inscripcció: "(Pe[d]ra [que ca]ygué d'un [..][..] u es [..]y 1704".

Per a l'estudi dels fragments s'han fet servir raigs X i microscòpia i microsonda electròniques. La conclusió és que són d'un meteorit provinent d'un asteroide primitiu entre les òrbites de Mart i Júpiter, i que cap d'aquests fragments poden ser confoses amb els altres quatre caiguts o trobats a Catalunya, entre els anys 1851 i 1905.

E

El meteorit que va caure a Terrassa (el setè més antic que es conserva a tot el món, i el tercer més antic d'Europa) ho va fer durant la Guerra de Successió, la qual cosa "va donar lloc a nombroses prediccions i supersticions", afirmen els autors de l'estudi. "Els dos bàndols el van utilitzar amb objectius propagandístics. Els partidaris de l'Arxiduc Carles d'Àustria ho van interpretar com un senyal de Deú en favor seu, mentre que els partidaris de Felip V ho van considerar un advertiment als catalans per la usurpació de la casa d'Àustria". Molta gent va interpretar-lo com un presagi de la catàstrofe política que veien venir a Catalunya.

Es desconeix com els fragments van arribar a mans de la família Salvador, que a la rebotiga de la seva apotecaria del carrer Ample de Barcelona van aplegar 1.500 llibres i 14 mil peces dels regnes animal, vegetal i mineral.