Anna Martínez és estudiant del grau en Enginyeria en Vehicles Aeroespacials a l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). Actualment està acabant el Treball de Fi de Grau, dirigit pel professor Miquel Sureda emmarcat en un projecte internacional de l'Institute of Artificial Gravitiy que investiga la tecnologia adequada per mantenir en condicions de gravetat als astronautes a l'interior de les naus espacials.
L'absència de gravetat ocasiona als astronautes un nombre molt elevat de problemes de salut, com ara patologies cardiovasculars, digestives, immunològiques i de distorsió facial, entre d'altres. Per aquest motiu, en missions de llarga durada com seria un viatge a Mart, és important que els astronautes puguin treballar i viatjar en condicions de gravetat simulada. Si haguessin de complir la missió en gravetat 0, les conseqüències per a la seva salut serien significatives.
És per això que diferents institucions científiques i tecnològiques d'arreu del món treballen per aconseguir la tecnologia capaç de generar les condicions de gravetat terrestre dins d'una nau espacial. Una d'aquestes institucions és l'Institute of Artificial Gravity (IAG), amb seu a Nova York, amb qui col·labora l'estudiant de l'Eseiaat Anna Martínez, que cursa el grau en Enginyeria en Vehicles Aeroespacials.
En el seu Projecte Fi de Grau, emmarcat en la iniciativa global de l'IAG, Martínez estudia como influeix la manca de gravetat sobre les persones a través de simulacions matemàtiques tot aplicant metodologies de la mecànica de fluids. L'estudiant treballa amb el professor Miquel Sureda i juntament amb un equip de científics, enginyers i metges, com el cardiòleg Venkatamana Vijay, dels Estats Units, el doctor català en Físiques Xavier Vilasis i l'enginyer Jim Van Laak, de la NASA.
explicació
Segons explica Anna Martínez, "Si volem crear gravetat artificial de manera constant hem de ser capaços de generar una força centrífuga i una acceleració centrípeta molt intenses. Per aconseguir-ho es necessitaria una màquina amb un radi extraordinàriament gran que seria impossible d'implementar a les naus. La solució més factible, sobre la que actualment treballem, és generar gravetat intermitent, de manera que els astronautes no estiguin sotmesos durant tota la missió a la seva absència i no pateixin, després, problemes de salut", conclou l'estudiant.
Anna Martínez va néixer a Vilassar de Mar fa 22, anys i viu a Sant Fost de Capcentelles. L'any que ve es graduarà en Enginyeria en Vehicle Aeroespacials per la UPC. Actualment, compagina el seu Treball de Fi de Grau amb la seva feina en la secció d'enginyeria de l'aerolínia Volotea. Liapassiona la novel·la negra i el cinema apocalíptic, i el seu somni professional és treballar a l'Agència Espacial Europea (ESA) o a l'Agència Europea de Seguretat Aèrea (EASA).
ARA A PORTADA
-
Terrassa Líders en projectes d’energia compartida: 14 instal·lacions per abastir equipaments públics Arnau Fort
-
Terrassa Apareix punxat el nou inflable del parc de la República poques setmanes després de la seva estrena Joan Muñoz
-
Cultura i Espectacles La 44a Temporada BBVA de Dansa de LaFACT inclou 18 espectacles i més de 18.000 entrades a la venda Javier Llamas
-
Terrassa Cop contra els robatoris de coure als trens: 45 detinguts i 29 empreses de residus inspeccionades, dues d'elles a Terrassa Joan Muñoz
-
Publicat el
16 de juny de 2020 a
les 21:11
Notícies recomenades
-
Terrassa
Terrassa reforça l’assistència veterinària per esterilitzar els gats de les colònies urbanes
-
Terrassa
Terrassa es queda el 89% dels seus alumnes no universitaris: on estudien els que marxen?
-
Terrassa
Detingut un jove de 19 anys per atracar dues vegades el mateix estanc de Terrassa amb una arma blanca
-
Terrassa
El PSC demana a Europa que els fons de cohesió serveixin per comprar habitatge
-
Terrassa
"Ni heroïnes ni vulnerables": les dones amb discapacitat de Terrassa exigeixen una mirada sense estereotips
-
Terrassa
L’Ajuntament obre un procés participatiu per decidir el futur de les rieres del Palau i les Arenes