"Tinc el convenciment que responc a una crida que he rebut" 

Prometo davant Déu i els sants dels quals conserven aquí les relíquies, i en presència del P. Abat d'aquest monestir i dels seus monjos, lligar-me a aquesta comunitat, viure com a mo njo i ser obedient segons la Regla de Sant Benet." Aquest text, la cèdula de professió, que portarà escrit a mà, serà llegit i signat (sobre l'altar de la basílica de Santa Maria), avui, per Xavier Caballé i Micola, un terrassenc de 51 anys, en la cerimònia que el consagrarà com a monjo de la comunitat benedictina de Montserrat. Tècnic en informàtica i química, Xavier Caballé ja hi porta set anys, al monestir. Va entrar al noviciat l'agost de 2014, i va fer la professió temporal dos anys després. El compromís definitiu el prèn en una cerimònia d'una hora i mitja de durada, retransmesa en directe per Montserrat RTV, a les onze del matí, que presidirà el pare abat, Josep M. Soler, amb assistència de tots els monjos de la comunitat i els escolans, a més de familiars i amics. Després de la signatura de la cèdula, Caballé cantarà un verset del salm 118 ("Rebeu-me, Senyor, segons la Vostra Paraula, i viuré, que no em vegi confòs en la meva esperança"), que la comunitat repetirà tres vegades. Llavors, el pare abat li lliurarà de la cogulla (l'hàbit) i el llibre de pregària, signes de la seva nova condició de monjo profès solemne, i rebrà l'abraçada de tots els altres monjos com símbol d'unió i d'acolliment a la comunitat.

Com ha anat a parar un terrassenc, tècnic d'informàtica i química, a Montserrat? Quin ha estat el camí?

Doncs agafant la Renfe a l'Estació del Nord, un tren amb destinació a Manresa. Baixar a l'estació de Sant Vicenç de Castellet i caminar fins a l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, agafar un tren amb destinació Barcelona fins a Monistrol i d'allí bé pujar amb Cremallera o amb l'Aeri. La combinació de transport públic per anar de Terrassa a Montserrat, certament, no és la més còmode. Bromes a banda, la meva arribada a Montserrat no va ser fruit d'un moment concret, sinó senzillament amb el temps vaig anar trobant com els meus passos sempre s'encaminaven cap a Montserrat. Primer vaig venir com a pelegrí, pel meu compte, després vaig participar en un dels tallers monàstics i, a partir d'aquí vaig començar a tenir contactes freqüents amb diversos monjos fins que al final, passat un temps, vaig decidir demanar de començar els passos per a l'entrada. Després de diverses proves, el 29 de setembre de 2013 vaig entrar com a postulant.

Quina serà la seva tasca, o la seva rutina diària, com a monjo ?

Al monestir no venim a fer una tasca concreta, sinó allò que se'ns demana de fer. Tot just fa una estona he redactat la cèdula de la professió, el document que signaré dissabte [avui per al lector] damunt l'Altar de la Basílica, i un dels compromisos que prenc és el d'ésser obedient. Per tant, faré la tasca que l'Abat, o qui correspongui dins el monestir, em mani de fer.

Per què, davant la decisió de fer-se monjo, de la comunitat benedictina i a Montserrat?

En el meu cas, és la única experiència de vida religiosa que he tingut. Tinc el convenciment que respon a una crida que he rebut, de viure com a monjo; és a dir, d'integrar-me en una comunitat de monjos que vivim amb el convenciment que el centre de la nostra vida és Déu, i un lloc concret, que és el monestir de Montserrat. A diferència d'altres vocacions religioses, els monjos tenim el que s'anomena el vot d'estabilitat per la qual cosa el meu compromís és el de lligar-me a una comunitat i un monestir concret, en el meu cas Montserrat.

En què consisteix exactament el noviciat i la professió temporal, i en què es distingeixen del monjo que esdevindrà a partir de avui?

El postulantat, noviciat i juniorat (la professió temporal) són les diverses etapes de la formació en la vida monàstica, cadascuna amb un nivell de compromís diferent per part de la persona i, també de la comunitat. La Regla de Sant Benet, escrita al s. VI, ja indica que l'entrada al monestir no ha de ser fàcil, sinó que s'ha de provar que realment la persona que demana d'entrar respon realment a una crida i també que la persona és apte per a viure en una comunitat. La professió solemne és refermar tots aquests set anys que ja porto al monestir, però de forma definitiva, amb un compromís de per vida.

En algun moment, ha tingut dubtes, o ha pensat que potser no s'adaptaria a una vida de monjo?

Malament aniríem si no hagués tingut, més que dubtes, plantejar-me el pas que faré. Abans de la professió dediquem una setmana a fer un recés, un període d'intensificació de la pregària. En el meu cas el vaig dedicar a reflexionar les raons per les quals jo havia esdevingut monjo i tot el que això comportava. No puc dir que en cap moment dubtés, però si vaig voler plantejar-me seriosament les meves motivacions i refermar el compromís que anava a prendre.

Com era la seva vida a Terrassa, abans d'entrar al noviciat?

A Terrassa vaig viure trenta-sis anys, així que representa una part molt important de la meva vida. Crec que vagi dur una vida normal d'una persona de la meva edat. Actualment tinc el gruix de la meva família que encara viu a Terrassa, per la qual cosa encara la visito amb freqüència.

I quina va ser la reacció d'aquests familiars, i dels amics, quan va donar a conèixer la seva intenció de dedicar-se a la vida religiosa?

De sorpresa. Evidentment no és habitual en el nostre temps de conèixer algú que t'anuncia que es farà monjo... però a la vegada, els veig feliços. No hem perdut el contact. Ells han vingut força sovint a Montserrat i jo també els he visitat.


Altres egarencs
Xavier Caballé no és, evidentment, el primer terrassenc monjo de Montserrat. La història dels nostres conciutadans en la comunitat està per fer, però tothom coneix la figura de "l'abat Marcet", Antoni Maria Marcet (1878-1956), amb una vida plena d'aportacions destacables. En el món de la botànica es força recordat el seu germà, Adeonat Marcet (1875-1964), gran estudiós de la flora montserratina. També foren terrassencs i monjos de Montserrat el compositor Josep Vinyals (1772-1825), Cesari Figueras (+2000), que va ser primer abat de Santa Maria de Medellín (Colòmbia) i Pere Puig (+2014), germà del beat màrtir Jaume Puig.