El PP carrega contra la Llei Celáa i clama per un model de llibertat educativa

No pot ser que que una llei d'aquesta rellevància tiri endavant sense consens ni diàleg, que no arreli la vocació de permanència en un tema d'Estat com l'educació i no pot ser, sobretot, que s'elimini el castellà com a llengua vehicular i s'ataqui a l'escola concertada i l'especial. Amb aquests eixos principals duu a terme la seva campanya contra l'anomenada Llei Celáa el Partit Popular (PP), que ahir va presentar la seva iniciativa a Terrassa en un acte celebrat al Raval de Montserrat.

Ho va fer amb la presència del seu president provincial, Óscar Ramírez, que va criticar un projecte aprovat "sense consultar amb el món educatiu i d'esquena a la ciutadania, sense comptar amb l'informe del Consell d'Estat i tramitat de manera exprés". S'han presentat en el Congrés dels Diputats més de 1.100 esmenes que es van discutir en una sola sessió, va denunciar ahir Ramírez, crític amb la falta de debat suficient. De les 156 esmenes plantejades pels populars, "només quatre es van acceptar", la qual cosa posa de manifest "el biaix ideològic d'aquest govern socialcomunista", en paraules del president provincial del PP.

La llei és "un projecte ideològic que ataca els pilars de la Constitució" i que compta amb el suport "dels separatistes, que s'han cobrat el seu preu" amb l'eliminació de l'espanyol com a llengua vehicular en l'educació.

Signatures
El PP recull signatures per a donar suport al seu recurs d'inconstitucionalitat contra la llei. Perquè es respecti "el dret de les famílies a triar l'educació dels seus fills, per a "protegir el castellà com a llengua vehicular del sistema educatiu", per a defensar "a l'escola concertada i a l'educació especial" i per a "promoure la cultura de l'esforç i reforçar l'autoritat del professor". Per a Marta Giménez, presidenta local del partit, és necessari defensar "la llibertat educativa", advocar per respectar "el model que els pares considerin millor per als seus fills". I per això és necessari "frenar aquesta llei".

Tenint en compte aquesta posició amb la nova llei educativa promoguda pel PSOE i Unidas Podemos, el PP ha de replantejar polítiques lingüístiques pròpies com la desenvolupada a Galícia? Óscar Ramírez va dir respectar les competències autonòmiques en aquest camp, però no va eludir un principi: "El castellà ha de ser llengua vehicular i les llengües oficials han de ser respectades".