"El lideratge feminista pot aportar tendresa a l'exercici del poder"

Terrassa

Publicat el 03 de març de 2021 a les 21:46
Nascuda a Barcelona fa 27 anys i crescuda a Bellpuig (Lleida), Míriam Hatibi es va donar a conèixer quan va llegir el manifest de les entitats musulmanes en contra del terrorisme en una manifestació arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils l'agost del 2017. Portaveu fins a l'any passat de la Fundació Ibn Battuta (dedicada a la divulgació cultural i social entre els països àrabs i Europa), Hatibi, musulmana i activista antiracista, representa una cara contraposada al que ella anomena "feminisme hegemònic". Avui participarà en la taula rodona "Els lideratges feministes i la seva capacitat de transformació social", emmarcada dins dels actes a Terrassa del 8 de març, Dia Internacional de les Dones.

Com entén vostè el feminisme?
Per a mi és una eina, un recurs per a fer front a les opressions que se'ns presenten com a dones. L'arrel del problema és el patriarcat, la superioritat que s'han atorgat els homes en la societat i que té diversos efectes, des de l'accés de la dona al mercat laboral, fins a la violència sexual o física sobre nosaltres.

De feminisme, n'hi ha un o molts?
Dins de l'opressió que patim per ser dones, hi ha diferents realitats que articulen els diversos feminismes que existeixen. Però hi ha un feminisme hegemònic, que és el d'una dona europea, blanca, de classe mitjana-alta, que quan teoritza s'oblida de les dones que estan a la part baixa de la piràmide social, ja sigui per una determinada condició econòmica, una marca racial ètnica o una orientació sexual. Només cal pensar en la reacció tan diferent que el feminisme hegemònic, i de fet la societat en general, va tenir en dos casos diferents com van ser el de "la manada" i els abusos de les temporeres de Huelva. La reacció que va suscitar el primer cas va ser molt superior a la del segon. El feminisme hegemònic, el d'acadèmia, rara vegada mira cap a altres marges fora del seu.

Quins altres feminismes destacaria vostè?
Aquí, a Catalunya, per exemple, el feminisme de les dones migrades és el que ha impulsat la demanda dels drets laborals de les dones que treballen en l'àmbit de la neteja de la llar. També hi ha la lluita de les dones del col·lectiu LGTB; l'afrofeminisme (que aborda una doble discriminació, per ser dones i afrodescendents); el mateix moviment contra els desnonaments està ple de dones que es troben en primera línia...

Amb quin tipus de feminisme se sent més identificada?
Jo, de fet, m'identifico amb el feminisme en general. Si vaig a la mesquita i em diuen alguna cosa per ser dona, em sentiré amb el feminisme islamista, que és el que reivindica la feminitat dins de la religió mateixa. Però si vaig pel carrer sola de nit i tinc algun problema perquè sóc una dona, no estaré pensant en si estic més a prop d'un feminisme o d'un altre, sinó en el perquè d'allò que m'està passant. De totes maneres es parla molt del debat que hi ha dins del feminisme, però no hem de perdre de vista que qui assassina dones no és el feminisme hegemònic, sinó el patriarcat, que és l'enemic que està al davant del 8 de març.

Quin paper han de jugar els homes en el moviment feminista?
Crec que precisament el patriarcat està molt còmode observant el debat intern que existeix en el feminisme. Jo crec que estaria bé que els homes reflexionessin més sobre com els beneficia la situació de patriarcat actual, i que pensessin en quin és l'espai que ocupen dins d'aquest patriarcat. Que es preguntessin més fins a quin punt aquesta realitat els beneficia perquè els posa en una posició de poder. Sempre considerant que els homes també s'han de sentir interpel·lats pel moviment, perquè el feminisme no parla de dones i prou, sinó de la igualtat entre homes i dones.

En les noves generacions, el masclisme segueix massa present?
En les generacions més joves, els avenços cap a la igualtat es donen amb unes passes molt lentes, i molts cops s'acaben reproduint els patrons masclistes de sempre. És cert que molts homes, més enllà de l'edat, s'han mobilitzat en favor del feminisme en la seva part més visible. Anant a les manifestacions, per exemple. Però en la part que no és tan visible, la domèstica, no hi ha tants avenços. Quan una parella té un fill, en una paternitat no hi ha un canvi tan gran de vida com en una maternitat. I les dones són encara les que s'ocupen de la major part de les tasques de la llar, així com de les cures de les persones, de manera que, en comparació, els homes disposen de més temps d'oci.

Avui vostè participarà en una taula rodona amb motiu del 8 de març sobre els lideratges feministes. En quins àmbits socials aquests lideratges són ja més visibles?
És veritat que avui hi ha espais on les dones tenen més visibilitat que abans. Passa en l'àmbit dels càrrecs directius en certes empreses. O en els moviments socials, on de fet les dones ja han estat molt presents des de sempre. O en el Parlament, on la presència de diputades ha anat a l'alça. Però de totes formes encara existeix un sostre de vidre que és difícil de trencar. A més, en política, per exemple, els lideratges femenins no sempre són feministes.

En quin sentit ho diu?
En el que de vegades les dones, quan arriben al poder, o fins i tot en el camí d'assolir-lo, repliquen els patrons dels homes, unes maneres de fer molt masculinitzades.

De quina manera diferent pot el feminisme exercir el poder?
Pot sonar una mica cursi, però penso que el lideratge feminista pot aportar tendresa a aquest exercici del poder. Al final hi ha espais de poder que acaben sent màquines destructores de la salut mental de les persones. I crec que s'ha de reivindicar la tendresa perduda, l'empatia vers els altres, fins i tot en aquests espais, en la política mateixa. Mostrar tendresa en les formes mai és un signe de debilitat.
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google