A la fossa comuna de la Guerra Civil hi ha restes de civils i militars d'ambdós bàndols, però es desconeix quants exactament, si totes les víctimes estan identificades i no està clar si, a banda de la necròpolis situada al Cementiri, n'hi ha d'altres a Terrassa on reposin les víctimes de la guerra. Ara, una subvenció del Ministeri de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica de 3 mil euros permetrà fer un estudi en profunditat de la documentació, posar fi a la confusió de dades dels documents, i assentar les bases de futures campanyes de geolocalització i exhumació.
"Aquest és un pas -comenta la regidora de Memòria Democràtica Ona Martínez- en la línia d'accions recents com l'estudi sobre el cost humà de la Guerra Civil a Terrassa presentat a principis d'any, però volem seguir avançant en aquest camí i, en la mesura que sigui possible, avançar cap al ple coneixement dels fets, per justícia i per respecte a les víctimes de la guerra".
Es té constància de tres intervencions a la fossa de la Guerra Civil. La primera de la Generalitat republicana l'any 1937, la segona en plena dictadura, quan el 1941 el règim va identificar més de cent cossos del bàndol nacional enterrats a la fossa per donar-los un enterrament cristià. A les actes d'aquesta exhumació, se situen els cossos a la fossa 4, donant a entendre que podrien haver-hi tres més.
La tercera intervenció, el 1958, es va fer per traslladar algunes restes al Valle de los Caídos. Consten 95 cadàvers, dels quals 33 identificats, a banda de 10 soldats franquistes enterrats a la fossa, però que podien haver mort lluny de Terrassa.
El ball de xifres no permet fer una aproximació científica i rigorosa de quantes persones hi ha enterrades a la fossa ni quines són les seves identitats. Se sospita que a la necròpolis del Cementiri hi poden haver un centenar de restes de civils i militars d'ambdós bàndols, però no hi ha certesa absoluta.
A la fossa de la Guerra Civil hi ha una placa, inaugurada el 2006, en memòria als combatents republicans, que recull una llista de 78 noms de soldats republicans enterrats en aquest espai i que van morir a l'hospital número 5 de Catalunya, que era a Terrassa. La llista detalla 5 cossos sense identificar i 20 soldats republicans enterrats a un altre punt del Cementiri. Tot indica que aquest registre es basa en el treball voluntari que va fer Antoni Font l'any 2006.
Amb el Centre d'Estudis Històrics
A l'estudi que ara es farà hi col·laborarà el Centre d'Estudis Històrics de Terrassa. La disponibilitat de recursos marcarà les futures investigacions i en cas d'exhumació, serà la Generalitat de Catalunya, com a administració competent, la que coordinarà els treballs amb l'Ajuntament de Terrassa.
Més de 80 anys després de l'inici del conflicte civil i, coincidint amb el procés per revisar el cost humà de la Guerra Civil i també de la dictadura franquista a la ciutat, l'estudi que ara comença serà un primer pas per conèixer els fets i impulsar una recerca exhaustiva que permeti la localització, l'exhumació i identificació de les persones desaparegudes. Especialment les víctimes republicanes, les més oblidades.
ARA A PORTADA
-
Terrassa Líders en projectes d’energia compartida: 14 instal·lacions per abastir equipaments públics Arnau Fort
-
Terrassa Apareix punxat el nou inflable del parc de la República poques setmanes després de la seva estrena Joan Muñoz
-
Cultura i Espectacles La 44a Temporada BBVA de Dansa de LaFACT inclou 18 espectacles i més de 18.000 entrades a la venda Javier Llamas
-
Terrassa Cop contra els robatoris de coure als trens: 45 detinguts i 29 empreses de residus inspeccionades, dues d'elles a Terrassa Joan Muñoz
-
Publicat el
31 de març de 2021 a
les 21:55
Notícies recomenades
-
Terrassa
Terrassa reforça l’assistència veterinària per esterilitzar els gats de les colònies urbanes
-
Terrassa
Terrassa es queda el 89% dels seus alumnes no universitaris: on estudien els que marxen?
-
Terrassa
Detingut un jove de 19 anys per atracar dues vegades el mateix estanc de Terrassa amb una arma blanca
-
Terrassa
El PSC demana a Europa que els fons de cohesió serveixin per comprar habitatge
-
Terrassa
"Ni heroïnes ni vulnerables": les dones amb discapacitat de Terrassa exigeixen una mirada sense estereotips
-
Terrassa
L’Ajuntament obre un procés participatiu per decidir el futur de les rieres del Palau i les Arenes