Terrassa posa en marxa un nou pla contra els estigmes en salut mental

Un 80% dels catalans amb un trastorn de salut mental assegura haver estat tractat injustament en algun àmbit de la seva vida per aquest fet. A més, el 82% de les persones amb alguna problemàtica de salut mental oculten el seu diagnòstic com a estratègia per evitar un tracte discriminatori. D’altra banda, segons una enquesta realitzada a 800 persones de forma telemàtica i anònima entre els mesos de maig i setembre de 2019, només un 61% de la població estaria totalment d’acord en mantenir una relació amb un amic que desenvolupés un problema de salut mental i només el 29%, en viure amb una persona que tingués un problema d’aquesta tipologia. Les xifres són destacables i s’expliquen, en bona part, pels prejudicis predominants en la societat al voltant de la salut mental. Per trencar aquesta dinàmica i lluitar contra les discriminacions que pateixen les persones diagnosticades, Terrassa posa en marxa un nou Pla Local Antiestigma en Salut Mental, el segon que tira endavant una ciutat catalana. I és que fins ara l’Ajuntament de Granollers era l’únic que havia aprovat un pla d’aquest tipus, encara que també n’existeixen a regions més àmplies, com al Berguedà i l’Alt Urgell, i de més concretes, com la Universitat Autònoma de Barcelona. “Volem canviar actituds i capgirar tòpics i falses idees que dominen en el nostre imaginari col·lectiu”, ha explicat la regidora de Salut de l’Ajuntament de Terrassa, Mónica Polo, que espera que el pla serveixi per transformar “les cadenes de pors, fòbies i desconeixement en cadenes de respecte i suport”. Impulsat per la Taula de Salut Mental de Terrassa, de la mà de l’entitat Obertament i amb el suport de l’Ajuntament Terrassa, el pla va començar a dissenyar-se el 2019 i després de les fases de diagnosi, anàlisi i plantejament passa ara a la fase d’implementació. La voluntat dels seus promotors és dur a terme una quarantena d’accions, incidint en tota mena d’àmbits, com l’educatiu, el laboral, el social, el cultural, l’associatiu i el comunicatiu. Així, es realitzaran activitats orientades a col·lectius diana com els professionals laborals, els professionals sanitaris, els joves, els mitjans de comunicació i els cossos de seguretat i es treballarà per aconseguir que les mateixes persones amb trastorns mentals assumeixin el lideratge del pla i de les accions de lluita contra l’estigma, acompanyades de les institucions i les entitats, a través, per exemple, de sessions formatives en activisme o un programa de ràdio gestionat per persones usuàries d'entitats i serveis d’atenció a la salut mental. Una altra de les accions previstes és la creació d'un festival artístic que portarà per nom CreativaMent i que unirà cultura i salut mental. Tot, amb l’objectiu de canviar actituds i comportaments en relació a les persones que tenen un problema de salut mental, reduir els nivells d’estigma i discriminació percebuda, empoderar la primera persona com a garant del canvi social i millorar els indicadors d’inclusió social relatius als problemes de salut mental. La intenció és fer una primera avaluació d’aquí dos anys per “veure què funciona i què no” i decidir quines actuacions cal mantenir o ampliar i quines cal reformular o introduir de nou. De fet, la voluntat és que es converteixi en un pla de ciutat que es mantingui governi qui governi.