Terrassa, àrea d’habitatge tens de nou

El ple de juliol aprovarà demanar a la Generalitat que Terrassa continuï sent àrea amb mercat d’habitatge tens. El 21 de setembre caduca la vigència dels municipis incorporats a aquesta zona regulada, on s’apliquen topalls als preus del lloguer, que ara han de renovar la tipificació. Terrassa ja havia anunciat que demanaria continuar sent zona tensa i ara se suma a la iniciativa de municipis com l’Hospitalet, Badalona, Sabadell o Sant Cugat, que ja ho han fet. La petició a Habitatge va passar ahir per comissió informativa de Territori i Sostenibilitat, on tots els grups municipals es van mostrar favorables que la petició vagi a votació al ple d’aquest mes. Terrassa justifica la petició de continuar sent mercat tens en la realitat del mercat immobiliari i en el desequilibri entre l’increment dels preus i la renda de les llars. Un dels requisits per ser considerat mercat tens de l’habitatge és que el creixement dels lloguers que es contracten sigui superior al de la mitjana de Catalunya. A Terrassa, fonts municipals situen l’augment dels arrendaments a la ciutat en un 6% per sobre de l’indicador català. Ara, Terrassa té un parc d’habitatges amb un 13% de pisos i cases destinats a lloguer, xifra per sota de la mitjana catalana, que és del 20%. El volum de contractes, però, s’ha disparat en els darrers anys i ara el pes de les operacions de lloguer supera molt les de compravenda. En concret, els arrendaments són el 61% de totes les operacions immobiliàries. 25% per sobre de l’IPC Pel que fa al preu, per continuar a la zona de mercat tens cal que s’hagi experimentat un increment superior a l’IPC. L’any 2020, l’índex de preus interanual va registrar una variació del 4% i els preus dels lloguers van pujar a la ciutat un 29%, 25 punts per sobre. A Terrassa bona part de les famílies veuen condicionades les seves despeses bàsiques pel cost que els suposa l’habitatge. L’Ajuntament cita estudis sobre el pressupost tipus d’una família a Terrassa que afirmen que el pes del lloguer supera el 40% del pressupost familiar i “en un volum elevat de domicilis, supera fins i tot el 45%”. Aquest és un altre dels indicadors determinants per posar topalls als preus del lloguer. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya sosté que els costos de l’habitatge no poden superar el 30% dels ingressos familiars. Les ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona han demanat incorporar-se al mercat tens. Terrassa no en forma part, però està entre els municipis amb condicions de mercat regulat.

El lloguer puja 4 vegades més que les rendes

L’àrea municipal d’Habitatge i Rehabilitació va fer ahir un retrat de la situació del lloguer a la ciutat i de l’impacte que el cost de l’habitatge té en les rendes familiars. En els darrers sis anys, entre 2014 i 2020, el preu dels lloguers s’ha incrementat en un 41% a Terrassa. En contrast, la capacitat adquisitiva de les llars ha augmentat entre un 10% i un 15%. Aquest desequilibri mostra com el cost de l’habitatge condiciona les economies domèstiques. Avui, el preu mitjà del lloguer a Terrassa és de 623,26 euros, per sota de la mitjana catalana, que se situa en els 750 euros. El preu és inferior, però l’increment dels darrers anys ha estat molt per sobre. La Cambra de la Propietat discrepa dels topalls als lloguers perquè perjudiquen els petits propietaris que complementen les seves pensions amb els lloguers.