Publicitat
Terrassa

La pandèmia de la salut mental dispara les addiccions

Aquest any l’AIDE aten a 25 persones i té llista d’espera

Al centre d’atenció a les drogodependències AIDE, l’assistència emocional s’ha disparat des de 2020 / LLUÍS CLOTET
Publicitat

AIDE, el centre d’atenció a la drogodependència i addiccions de Terrassa que porta 27 anys en actiu, té aquest 2021 llista d’espera per entrar al centre de dia COS SERVIM de l’entitat, que proporciona teràpies ocupacionals i d’acompanyament per als usuaris. Des del 2017, AIDE no havia tingut usuaris en espera.

La pandèmia i el confinament de 2020 van desestabilitzar tothom i van ser tot un repte a superar per les persones que patien alguna addicció, empenyent-les cap a noves. El 2019, el centre de dia COS SERVIM d’AIDE va atendre a 21 persones, 13 homes i 8 dones, i aquest nombre no ha parat de créixer: el 2020 van atendre 23 persones, 15 homes i 8 dones, i aquest 2021 el centre ja reuneix 25 persones, a més de la llista d’espera. D’aquestes 25, l’alcohol és l’addicció que més participants comparteixen, amb un 11,44%. L’heroïna i el policonsum es troben en un 5,20%, i la cocaïna en un 4,16%.

L’origen de l’addicció

Des d’AIDE tracten les addiccions a substàncies legals i no legals (alcohol, cànnabis i altres drogues injectades), a no substàncies (per exemple, les pantalles) i a les comportamentals (addicció a les compres, al sexe), però més que centrar-se en el tipus d’addicció, posen el focus en el seu origen, la circumstància que va dur als pacients a consumir alguna droga.

“La majoria de vegades – afirma Pep Pitart, coordinador de projectes d’AIDE i educador social- les persones que decideixen drogar-se van motivades per una situació problemàtica a nivell emocional, que els serveix com a eina per evadir-se de la seva realitat”.

Des de fa un any i mig, la pandèmia és el monstre del que cal fugir. De fet, el confinament ha suposat un cop molt fort per la salut mental de molts usuaris. “Ha empitjorat greument amb la Covid-19, en gent de totes les edats. El 2020 i 2021 són l’olla efervescent de tota aquesta disbauxa d’emocions, que acabarà esclatant amb la fi de la pandèmia, quan tornem a la normalitat”.

Conscient de la importància de mantenir una comunicació constant amb els pacients, tot i l’impediment de la presencialitat, AIDE ha habilitat un servei d’atenció personalitzada telemàtica través de trucades i whatsapp. Aquest servei ha arribat a oïdes de persones que no eren pacients, que han començat a fer-ne ús i, posteriorment, han decidit participar en alguns programes d’ajut a la drogodependència. El 2020, el servei d’atenció telefònica va atendre 82 persones, 64 dones i 18 homes, i aquest 2021 segueixen fent seguiment de totes elles.

En molts casos, la component mental i emocional és part del problema i element clau en la recuperació. AIDE ha habilitat un servei d’assessorament emocional per a gent vulnerable a causa de la pandèmia, especialment dedicat a aquelles persones que han patit dol per una pèrdua d’un ser estimat.

El 2020 van atendre a 72 persones i aquest 2021 la gent segueix fent ús d’aquest servei, concretament 64 persones diferents, 56 dones i 8 homes. De la mateixa manera, el programa de Dutxes, alimentació, calor i cafè d’AIDE, que ofereix un espai per poder satisfer les seves necessitats bàsiques i sentir el caliu humà mitjançant la interacció amb els professionals de l’entitat, ha tingut un augment de demanda. Durant el 2020 van atendre 22 persones i aquest 2021 ja acullen al voltant de les 30.

Menys ús de la injecció segura

Tot i que la demanda d’atenció a la drogodependència i emocional ha crescut exponencialment a Terrassa, el programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX), amb el qual AIDE reparteix xeringues netes per evitar que les persones dependents comparteixin les xeringues, ha tingut menys èxit que els anys anteriors. El 2019 van dispensar 15.819 xeringues, mentre que el 2020 la xifra va baixar a 9.851.

Pitart insisteix que aquesta dada no significa que menys gent s’injecti droga, sinó que probablement les persones comparteixen més xeringues utilitzades, augmentant el risc de contraure malalties per via sanguínia.

A més, com el Cap Nord va convertir-se en un hospital de campanya, AIDE no va poder emprar l’espai pel programa PIX, com feia habitualment, i han utilitzat les seves oficines i altres espais privats, situats a diferents immobles, cosa que ha frenat les visites. “Durant el confinament, podies justificar que anaves a comprar menjar a un supermercat, però no podies justificar que anaves a comprar a un pis” explica Pitart.

Augment del consum menor

A AIDE tenen clar que cada vegada els joves comencen a consumir drogues abans, sobretot cànnabis i alcohol. Cada cop l’entitat tracta més adolescents que comencen a generar addicció amb 14-15 anys, fet que desperta la intranquil·litat de les famílies.

Durant la pandèmia, aquest fet s’ha accentuat amb la sensació d’aïllament, afectant la salut mental, i en alguns casos han desembocat en addiccions.

Enguany, AIDE ha atès en un programa de prevenció a 28 famílies que han demanat ajuda, 8 d’elles en detectar consum dels seus fills d’alcohol i cànnabis, i 10 més després d’apreciar en els joves un principi d’addicció a les pantalles.

Històries de superació

Mario, 58 anys

Vivia en un infrahabitatge durant el confinament, sense ajuda per la seva addicció. Va tenir temptació de recaure, però es va resistir. Amb l’entrada a AIDE, es va trobar estimat i per fi amb ajuda, i des de llavors participa al centre de dia.

Susana, 49 anys

Va passar el confinament en un centre de desintoxicació, on se sentia “aïllada”. En sortir a l‘exterior al juny del 2020 tenia por de recaure, però va aconseguir no fer-ho. Des de fa més d’un any està a AIDE, que descriu com a “família”.

Pedro, 60 anys

En Pedro porta més de 15 anys a AIDE i sense beure. Després de gairebé quedar-se en cadira de rodes, ha trobat tot el suport necessari a l’entitat. Durant el confinament, l’atenció telemàtica d’AIDE va ajudar-lo a sentir-se acompanyat.

Publicitat
La pandèmia de la salut mental dispara les addiccions
To Top