Una porció de camp a les entranyes de la ciutat

Fa quatre anys es va instal·lar en una casa de la família que, inicialment, feia de garatge. Allà, el seu pare i el seu avi van començar a treballar un hort que, ara, ell continua gestionant i que li serveix per autoabastir-se d’una bona part de la seva alimentació, ja que també cria animals com galls, gallines, ànecs o oques. L’Albert Prieto, periodista que ara exerceix d2627e professor de llengua en un centre de secundària (on també gestiona un hort amb alguns dels seus alumnes), no descarta, amb el temps, viure només del seu treball al camp. La finca té uns 700 metres quadrats dels quals 100 els dedica a les seves plantacions. Tomàquets, patates, alls i altres aliments que comparteix amb familiars i amics, i que també li serveixen per a la seva subsistència. L’hort està a la banda que dona al parc de Vallparadís, el que provoca que molts curiosos observin l’activitat. Quan la seva família va comprar la parcel·la, al costat hi havia un torrent ple d’horts. Amb l’arranjament del parc, és un dels únics que es van salvar. Va aprendre molt del seu avi i també “equivocant-me” i explica que “mai m’ho havia imaginat perquè, encara que jo venia aquí a collir tomàquets, mai vaig pensar que acabaria fent la feina a l’hort i cada vegada m’enganxa més”. Ara, és una tasca que l’apassiona i que fa al temps lliure. “M’agradaria tenir més temps perquè, per exemple, a l’hivern falta molt per fer coses amb cara i ulls”, apunta. El fet que sigui un terreny relativament petit fa que “no pots mecanitzar ni pots fer grans extensions amb una rutina que seria més àgil”, explica. Va ampliant les seves possibilitats i comenta que fa un any i mig va plantar una vinya amb seixanta ceps de moscatell, amb la intenció d’obtenir raïm i “fer mistela”. A part, té altres parres que tenen “trenta-cinc anys i donen molta producció” i altres arbres fruiters com poden ser ametllers o caquis. També té tomaqueres i recull albergínies i pebrots, però la calor de l’estiu no ha ajudat. Es nodreix d’ous La producció alimentària també es nodreix d’ous gràcies a les oques empordaneses, les gallines i els ànecs muts que té a la parcel·la. “Hi ha gent que passa pel parc que em demana ous.” També té guatlles i es planteja tenir conills en el futur. Durant el confinament es va abastir amb productes de l’hort. Aquella primavera tenia l’hort ple de cols, coliflors, calçots, cebes i alls. “El que compro a fora és perquè no puc tenir aquí una vaca o un porc. Si no, també els tindria”, assegura. No li agrada gens que es parli d’horts urbans. “Com a societat no deixem d’inventar paraules per a coses que ja existeixen i els horts sempre han estat a prop de les ciutats. No té sentit tenir un hort a deu quilòmetres. Un hort d’autoconsum, per definició, sempre, ja ha estat urbà. No hem inventat res”, assenyala. Lamenta la pressió “urbanística, mediambiental i social” que ha de suportar. Denuncia que hi ha “molt incivisme” i comenta que “això és una dificultat afegida” a altres accions que comporta tenir aquest hort. No se sent observat pels veïns, però sí a vegades per la gent que passa pel parc, si bé té clar que “perds intimitat, però tampoc tinc res a amagar”. Si la gent ve amb respecte, “els obro la porta”, però avisa que “qui vingui a pispar o a fer alguna malifeta” no serà ben rebut. En pocs anys, la vida li ha canviat radicalment. I viure a la casa on té l’hort “et fa guanyar molt perquè el tens per mà i vius a la natura”. A part del que li va ensenyar el seu avi, s’ha anat informant, però diu que “amb la pràctica és com vas aprenent més, perquè surt malament, però vas detectant els errors i vas millorant i aprens com cuidar bé la terra, com cuidar bé els animals”. Afegeix que “no utilitzo productes químics i a vegades pateixes plagues”. 27 El seu objectiu “vital” és viure només de la terra. “Això em queda massa petit i massa a prop del centre de la ciutat. El meu objectiu és anar un dia al camp o a una masia i treballar la terra i poder tenir animals de quatre potes.” Alguna tasca que també podria estar relacionada amb l’ensenyament. Explica i lamenta que, des del mes d’abril, li han llançat per sobre de la tanca quatre galls i un conill, tots en bon estat. “Això no és un refugi d’animals i si algú no sap què fer amb els seus animals que busqui solucions. Abandonar els animals és molt lleig”, denuncia.