Publicitat
Terrassa

Terrassa viu l’any més sec des de fa set dècades

Si no plou el que queda d’agost, superarem el rècord de 190 litres de precipitació de 1965

El cel ha lluit blau la majoria de dies aquest any i el paraigues s'ha quedat a casa /Alberto Tallón

Si tanquem el mes d’agost sense pluja, aquest serà l’any més sec des de 1950. Poc hem tret el paraigua des de gener i quan ho hem fet ha estat per protegir-nos de precipitacions discretes. Vivim un nou període de sequera i el resultat és un dels registres històrics més baixos de pluges a la ciutat, que viu una llarga temporada anticiclònica.
Els primers vuit mesos de 2021 van cap al rècord.

Alberto Tallón

Durant aquest temps han caigut a la ciutat de Terrassa només 174 litres d’aigua de pluja, per sota del tram més sec d’aquesta sèrie històrica de setanta anys. 1965 lidera el rànquing dels períodes gener-agost més secs amb 190 litres. Si abans de dimecres no plou, Terrassa confirmarà el rècord.

De fet, 2021 podria acabar sent l’any més sec si la tardor no corregeix la situació amb precipitacions generoses. La mitjana anual de pluja a la ciutat és de 620 litres i, a hores d’ara, tancats els primers vuit mesos de l’any, ja hauríem de ratllar els 400 litres de precipitació. Només estem als 174 litres.

Plou menys dies però més
Els professionals de la meteorologia no tenen cap dubte que el canvi climàtic és darrere d’aquesta situació marcada pels episodis extrems. Ho diu el meteoròleg terrassenc Marc Silvestre, que registra les dades pluviomètriques de la ciutat des de la seva estació. “Els darrers anys, els dies de pluja s’escurcen, són menys”, explica. I matisa. “No és que plogui menys, és que quan plou ho fa de manera més virulenta.”

2015 va ser l’any amb menys precipitació anual a la ciutat, amb 332 litres. A l’altre extrem hi ha l’any 1971. Aquell exercici van caure a Terrassa 1.230 litres

El resultat són primaveres menys plujoses i tardors amb més precipitació. L’escalfament del planeta està darrere del fenomen, que s’accentua en dos períodes de l’any –la primavera i la tardor– amb atmosferes dinàmiques. “Puja la temperatura de l’aigua del mar, especialment a la Mediterrània, i en contrast amb l’atmosfera freda genera grans aiguats.”

A la tardor, després dels mesos d’estiu, la temperatura marina és més alta i això dispara els episodis de grans precipitacions al setembre i a l’octubre. A la primavera, amb el mar més fred de l’hivern, els episodis de grans aiguats no són tan freqüents.

Només cal mirar els registres dels darrers vuit mesos. A l’agost només han caigut 7 litres de pluja a la ciutat. 2,6 litres el dijous dia 19 i 4,4 litres el dimarts 24. La mitjana de precipitació dels mesos d’agost a Terrassa és de 41 litres. El 2021 ens hem quedat a 34 litres d’aquest indicador.

Primavera seca
A l’agost, 2 o 3 dies de pluja “són normals”, apunta Marc Silvestre. L’excepcionalitat està en l’escassa precipitació. Només 4 i 2 litres per dia de pluja registrats, quan l’habitual són entre 15 i 18 litres per descàrrega.

Nebridi Aróztegui

Aquesta primavera, la sequera també ha marcat la climatologia. El mes més plujós va ser l’abril amb 31 litres, seguit del maig amb 25 litres i del juny, ja tocant l’estiu, amb només 6 litres. En total, 62 litres de precipitació en una primavera seca.

Ara toca estar pendents del que passi dilluns, 30 d’agost. Una pertorbació sud-oest creuarà la costa de Tarragona i la costa central de Barcelona i cal veure si descarrega precipitació a la ciutat. Si no ho fa, Terrassa segellarà el període gener-agost més sec des de 1950. Si acaba descarregant, setze litres ens separen del rècord. Per sota d’aquesta precipitació confirmaríem el rècord i, per sobre, superaríem el registre de 1965 passant a ser el segon període més sec. Marc Silvestre insisteix que, en realitat, “no plou menys que abans, però ho fa de manera més concentrada”. Tot apunta que 2021 serà un any extraordinari de poca precipitació, però el meteoròleg vol esperar a veure el comportament de la tardor per confirmar que estem a l’any més sec de les darreres set dècades. Amb primaveres seques com l’actual, les probabilitats de tancar un any marcat per la sequera es disparen.

La sèrie 1950-2021
La gràfica de precipitacions anuals de la sèrie històrica 1950-2020 a Terrassa descriu la silueta d’un “Dragon Kahn”. De manera aparentment cíclica els anys de gran precipitació se succeeixen un cop cada dècada.

D’aquesta forma, 1971 va ser l’any més plujós amb 1.230 litres, el doble de la mitjana anual contemporània, que supera lleument els 600 litres, El segon registre és el de 1951, amb 1.210 litres entre gener i desembre. La cinquena posició en volum pluviomètric l’ocupa un any de record nefast per a la ciutat: 1962.

Alberto Tallón

Durant 6 hores del 25 de setembre van caure a la ciutat 292 litres d’aigua. Ho va fer també a la muntanya, des d’on una avinguda d’aigua amb troncs i vegetació va arrasar la ciutat i part del Vallès Occidental. Només a Terrassa, aquella tempesta va provocar més de 300 morts.

A banda de la riuada, 1962 va ser un any extraordinàriament prolífic en precipitacions. Al novembre van caure 312 litres, un registre extraordinari i que supera el de la riuada, tot i que en aquest cas va precipitar de manera repartida. Un mes després, per Nadal, una nevada espectacular va vestir de blanc la ciutat. Aquelles fotos donaran sempre el contrapunt a les tràgiques imatges del setembre. En total, el 1962 van precipitar sobre la ciutat 1.061 litres d’aigua. El cinquè registre més alt des de 1950.

A la muntanya russa de la pluviometria, els anys més plujosos a la ciutat han estat 1951, 1962, 1971, 1983, 1996, 2011 i 2018. Pràcticament un per dècada. Els més secs són 1964 i 2015, aquest darrer, any rècord amb només 332 litres de pluja des de gener fins a desembre. Els quatre mesos vinents sabrem si aquest 2021 la pluja no ens acompanya i el supera.

El 2020, un confinament marcat per la pluja i l’explosió de la natura

L’any 2020 va ser extraordinari per moltes coses i també per la climatologia. Al gener, el temporal Glòria va descarregar 175 litres d’aigua a Terrassa en només tres dies. De fet, l’exercici de la Covid va acabar amb 935 litres de precipitació, molt per sobre de la mitjana de 620 litres anuals.

Mentre érem a casa confinats en els primers mesos de la pandèmia, la primavera va ser generosa en pluges. A l’abril van caure 201 litres a la ciutat com a resultat de les llevantades que es van registrar a la Mediterrània i en especial a costa central de Barcelona.

Primera nit de toc de queda coronavirus covid19

Al maig van caure 120 litres i al juny la ciutat ja havia superat, amb 615 litres, la mitjana anual de pluges a Terrassa, que és de 620 litres.

El resultat va ser una ciutat inusualment verda -la vegetació es va apoderar dels carrers- i un entorn natural exultant, amb profusió de vegetació i fauna.

. En el règim pluviomètric, però, el confinament no hi va influir, ja que les emissions de carboni no tenen efecte sobre el clima a curt termini.

A la primavera plujosa de 2020 la va seguir una tardor inusualment seca: 61 litres al setembre, 18 a l’octubre i 69 al novembre.

El resultat, l’hem vist aquest estiu. Després d’un any sec i amb la presència de molta vegetació seca a la muntanya, la campanya d’incendis ha estat dolenta, A Ávila van cremar més de 12 mil hectàrees.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
Terrassa viu l’any més sec des de fa set dècades
To Top