Publicitat
Terrassa

El 57% de denúncies per maltractament s’arxiven

Dia Internacional Contra la Violència Envers les Dones

Xerrada sobre com posar denúncies, ahir al centre cívic President Macià / ALBERTO TALLÓN

No hi ha proves suficients per  seguir endavant amb la instrucció i inculpar al denunciat i s’imposa l’arxiu. Així es resolen la majoria de casos de maltractament (gairebé el 57%) que arriben a la Justícia a Terrassa, segons es desprèn de les dades trimestrals de violència contra les dones recollits per l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental. L’estadística, referida a les dades del segon trimestre de l’any, indica que el 52,3% dels procediments són sobreseguts provisionalment i en el 4,6% el sobreseïment és lliure perquè ni tan sols hi ha indicis racionals que els fets hagin ocorregut.

Avui se celebra el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Envers les Dones, commemoració que arriba enguany travessada per diverses certeses: l’eradicació de la violència masclista està lluny, el confinament per la pandèmia va disparar els casos de maltractaments i el desplegament de les xarxes socials i les noves tecnologies han despertat noves formes de coacció i control, sobretot entre els més joves.

“El patriarcat no s’elimina només amb lleis, és un canvi de mentalitat profund, i també de nivell econòmic, l’altra pota de la societat”, comenta Mercè Gómez, del Casal de la Dona de Terrassa. “Encara queden moltes dones que no denuncien, i té lògica, perquè el canvi de mentalitat que cal és lent”. Durant la pandèmia, especialment en temps de confinament domiciliari, van augmentar els casos de violència de gènere al municipi: “Les dones han hagut de conviure amb els seus agressors, i ha augmentat la violència de gènere, especialment dins de l’àmbit intrafamiliar”.

Gómez defensa el marc legal de l’Estat i afirma que tenim de les millors lleis per tractar aquests casos. Creu, però, que falta més feina per part de les institucions i qüestiona que les dones siguin tan jutjades. En delictes greus,  “encara es qüestiona la versió de la víctima, que ha de passar per cinc o sis entrevistes explicant com l’han violat o abusat d’ella. Per això hi ha molta més reticència a denunciar, especialment si les noies són joves i el cas de violència ha succeït dins de l’àmbit familiar”, explica Gómez. Per a aquesta activista, cal un pacte que abasti tota la ciutadania per deconstruir estereotips i aprofundir en l’educació, clau en l’eradicació del masclisme.

Mercè Gómez subratlla que la violència de gènere comença cada vegada des de més joves, en l’adolescència, i destaca l’important paper de les xarxes socials, “que amaguen  els agressors darrere una pantalla, faciliten l’agressió i aporten poder”. La violència es reprodueix en moltes àrees, i els joves es veuen influenciats pel sistema de publicitat, el cinema i el funcionament de la societat. “La gent té molt clar que hi ha violència de gènere a la ciutat, no només física i psicològica. La violència en el llenguatge i a través de plataformes digitals s’està estenent cada cop més i la gent jove reprodueix els estereotips que veu. Hi ha control del mòbil i comença sobretot en l’adolescència, l’edat en què els joves comencen a construir la seva personalitat. Els fan creure que amor tot ho val, com a forma de tapar la violència masclista, i no és cert”, reflexiona Gómez.

“Cada vegada hi ha instruments més moderns per ridiculitzar”, apunta Isabel Cazorla, advocada terrassenca amb una dilatada experiència en la representació legal de dones maltractades. Determinades aplicacions tecnològiques han potenciat el control en parelles joves, l’“on estàs?”, el “no estàs on em dius perquè el mòbil em diu que et trobes en un altre lloc”. El Codi Penal s’ha adaptat als nous temps, però Cazorla adverteix que el Dret sempre va darrere de la societat i que algunes investigacions en àmbits de maltractament a través d’eines tecnològiques són molt costoses.

A Terrassa, ciutat del Vallès Occidental amb xifra més gran de casos, van ser registrades 201 denúncies de maltractaments durant el segon trimestre del 2021. La gran majoria (79,3%) van ser interposades directament per les víctimes en atestats policials. En el període indicat, al partit judicial terrassenc han estat incoades 38 ordres de protecció, la major part, el 63,2%, adoptades. El 36,8% han estat denegades. Paradoxalment, les proporcions són inverses a Sabadell, on van ser adoptades el 38,5% de les ordres i desestimades el 61,%.

Molts episodis de violència no arriben a la jurisdicció penal per evitar precisament sobreseïments i/o denegacions de mesures cautelars com les d’allunyament. Alguns advocats, quan observen manques de situació objectiva de risc o d’elements probatoris que puguin ser argumentats pels magistrats en les denegacions, opten per posar en marxa procediments de família que no revictimitzen encara més les víctimes.

 

Enfonsament

“Moltes vegades la millor opció és l’allunyament físic”, diu la lletrada Cazorla. S’intenta la separació o el divorci, perquè moltes vegades les víctimes, perjudicades per un enfonsament emocional i una dependència tant sentimental com econòmica, no localitzen el problema. És necessari sortir de l’entorn.  “A vegades, de l’àmbit penal se surt escaldat”, addueix Isabel Cazorla. Amb la desestimació d’ordres, per exemple, els agressors es creixen.

Com passa durant períodes vacacionals, quan augmenta un 10% la xifra de maltractaments, però en gran, ha ocorregut amb els confinaments sanitaris. La pandèmia ha fet molt de mal i ha convertit en recurrents violències larvades, agressions verbals, menyspreus. No tot són hematomes. “Encara no hem assimilat del tot els maltractaments de fet, les mirades amenaçadores”, assenyala Cazorla

Hi ha molt de terreny per recórrer, sobretot en aquests temps d’alteracions en les relacions socials per l’extensió de les noves tecnologies. “Costa molt denunciar. Hem de protegir les noies i dones i oferir-los protecció i assessorament sempre que ho necessitin, amb psicòlogues especialitzades”, conclou Mercè  Gómez.

Una Taula de Violència i concentracions

L’Ajuntament, la Generalitat, els operadors sanitaris i jurídics i diverses institucions constituiran avui la Taula de Violència Masclista. La firma de l’acord, que se celebrarà a les 18 hores al Teatre Principal, serà un dels actes més destacats de la commemoració a Terrassa del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Envers les Dones.

La taula “serà un espai de referència per a l’abordatge integral de la violència masclista a la ciutat” i treballarà “en l’àmbit de la prevenció i la detecció, l’atenció a les dones i infants que la pateixen i ens els processos de recuperació i reparació”, segons l’Ajuntament. Fins ara, els integrants de la taula treballaven conjuntament en el marc del protocol per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la parella. Es pretén desplegar “tots els recursos necessaris per protegir, prevenir, perseguir i eliminar totes les formes de violència contra les dones”.

Tot just després de la constitució de la taula tindrà lloc, a les 19 hores, una concentració al raval de Montserrat i a tots els districtes de Terrassa. Els altres punts de la convocatòria són els centres cívics Montserrat Roig, Alcalde Morera, Maria Aurèlia Capmany, Avel·lí Estrenjer i President Macià, i el centre social de les Fonts. Es farà un minut de silenci i es llegirà un manifest.

Publicitat
El 57% de denúncies per maltractament s’arxiven
To Top