Una infantesa marcada pel soroll dels telers

La guerra, la maleïda guerra, va marcar indefectiblement la vida d’Agnès Martí Salvador. A aquesta terrassenca de 85 anys i esperit jove, els feixistes li van matar el pare a la batalla de l’Ebre i la seva mare es va llençar a les vies del tren, però el suïcidi es va frustrar, ja que el maquinista va aturar el comboi. No ha tingut una infantesa fàcil, però reconeix, no només haver viscut, sinó haver estat feliç. Als 8 anys, aquesta terrassenca de soca-rel va començar a aprendre l’ofici de nuadora. Als 14 ja era oficial i fins als 20, quan va ser mare, va deixar la feina a la fàbrica Sala i Badrinas. I és que el tèxtil va ser molt present a la seva infantesa i adolescència. “Sempre que vaig al Museu de la Ciència acabo plorant. Em venen de cop tots els records”, assegura. El seu marit era mecànic i ella es va cuidar des de llavors de la casa i dels fills. La vida de l’Agnès, i especialment la seva infantesa, serien un material molt valuós per a qualsevol guionista de ficció. Potser per això, l’Ajuntament de Terrassa l’ha escollit com a primera protagonista del projecte “Llibres humans”, una sèrie de xerrades protagonitzades per gent gran que seran enregistrades en vídeo i es podran consultar per part de qualsevol ciutadà. Seran llibres visuals. El de l’Agnès va ser el primer volum d’una col·lecció de la qual se’n coneix encara poca cosa. Ahir la van presentar a la Biblioteca del Districte 4 la regidora de Gent Gran, Mónica Polo, i la de Cultura, Rosa Boladeras. El relat de la primera protagonista se centra en la infantesa en aquella Terrassa dels trenta i quaranta, en aquella ciutat grisa del primer franquisme, marcada pel fum i el crit eixordador dels telers. Experiències vitals “Llibres humans” pretén ser una recopilació d’experiències vitals, de reflexions escrites en imatges que perdurin per sempre. Aquests “llibres” han de servir a les futures generacions com a font de coneixement, de superació personal o de cooperació social. Les xerrades tindran lloc en biblioteques i amb un aforament màxim de 15 persones per tal de garantir la intimitat necessària que demana el relat. Els assistents podran adreçar preguntes al relator després de la seva intervenció. A diversos països europeus s’han posat ja en marxa experiències similars. Als seus 85 anys, Agnès Martí manté el cap clar i les ganes intactes de fer coses. Col·labora amb diverses entitats de cultura popular i té moltes ganes de viure. A l’hora de mirar enrere, però, se li escapa alguna llàgrima. “El meu ofici se’n va anar a l’aigua. Les màquines ens van anar substituint de mica en mica, com prevèiem. Ara no es dona cap valor a la roba. Llavors n’hi donàvem molt. Els abrics ens els fèiem nosaltres. Quan s’havia gastat, el desfèiem i el giràvem. I ens durava cinc anys més”, recorda. “No canviaria res del que m’ha passat. He viscut coses dolentes, però també me n’han vingut moltes de bones. La vida et dona molts cops, però mentre ho puguis explicar t’adones que el més important és sempre el que queda per venir”, assenyala l’Agnès, que va perdre el pare quan tenia 2 anys. “La mare em va dur al Gran Casino a veure’l. Allí hi havia els ferits de la guerra. Només recordo la por”. Recorda també la seva lluita social. “Terrassa ha canviat molt. Entre tots l’hem fet canviar. De petita jugàvem amb els totxos de la xemeneia de l’avinguda Àngel Sallent. Tot això ho explica als joves, que callen i l’escolten. Com qui llegeix un bon llibre. Agnès Martí Salvador va néixer a Terrassa el dia 27 d’octubre de l’any 1936, en plena Guerra Civil. “Vaig venir amb una bomba sota del braç”. No s’ha mogut mai del barri de Ca n’Aurell. Va néixer al carrer de Nicolau Talló, d’on va passar al carrer de Watt. Quan es va casar va instal·lar-se al carrer del Puig Novell, des d’on se’n va anar a viure al carrer Major de Sant Pere.