Publicitat
Terrassa

Aquesta herència és una ruina

Els deutes dels difunts i el cost dels impostos disparen les renúncies a les herències. La primera meitat de 2021 es van rebutjar 15 de cada 100

El notari Esteban Cuyás, presidint una firma al seu despatx de la Rambla d’Ègara / nebridi aróztegui

En Josep va deixar el seu àtic en herència a la seva germana i en usdefruit a la seva parella. Va morir convençut que abandonava aquest món fent-li un regal a la seva germana petita, Maria, que li permetria incrementar el seu patrimoni amb un immoble pagat i ben situat, millorant d’aquesta manera la seva precària economia.

Res a veure amb la realitat. L’herència ha estat un malson per a la Maria, que amb els seus 800 euros de nòmina no ha pogut fer front als 62 mil euros que havia de pagar en concepte d’impost de successions, plusvàlua i despeses notarials. Va explorar l’opció de demanar un crèdit, però la quota superava els mil euros mensuals i, a banda, el banc la hi denega per manca de solvència econòmica. Els fills de la Maria tampoc s’han volgut fer càrrec dels costos associats a l’herència de l’àtic, de manera que la família hi ha renunciat. L’immoble acabarà incorporant-se al patrimoni de la Generalitat via herència vacant.

El cas de la Maria no és una anècdota. Les renúncies a les herències augmenten als bufets legals. El Consejo General del Notariado, que recull la sèrie històrica del fenomen, informa que fa una dècada les renúncies es movien al voltant del 8,5%. La primera meitat de 2021 (els notaris estan tancant les dades de tot l’exercici) s’han rebutjat ja el 15,4% de les adjudicacions per títol successori. A Catalunya, els rebuigs a les herències se situaven al voltant dels 8.500 fins a l’any 2020. El primer semestre de 2021 ja se’n van comptabilitzar 5.364 (un 15,7%), una xifra que va camí del rècord anual.

Un 15,7% de les herències van ser renunciades a Catalunya, en el periode de gener a juny de 2021

A les notaries, els fedataris confirmen la situació. “No sempre ens n’expliquen els motius –comenta el notari egarenc Esteban Cuyás–, però, quan ho fan, molts argumenten els costos econòmics del procés. L’import de l’impost de successions i la inseguretat jurídica de la plusvàlua, amb la darrera reforma, són dues causes de la renúncia.”

8644 herències van ser rebutjades a Catalunya durant l’exercici 2020. Una xifra lleugerament inferior a 2019 i 2018

El fedatari detalla que hi ha casos “d’hipoteques inverses, en què els avis han cobrat una pensió del banc a compte del seu immoble en propietat. A la mort del titular, els hereus es troben que han de pagar un deute que supera el valor actual del pis o la casa”.

Els hereus han de fer front als deutes dels difunts i, amb la crisi econòmica, molts no tenen estalvis per afrontar passius que en molts casos superen els actius. Hi ha difunts que van tancar l’empresa el 2020 o el 2021 amb deutes i crèdits pendents.

5354 renúncies comptabilitza el Consell General del Notariat a Catalunya el primer semestre de 2021

“També hi ha progenitors que han avalat un dels seus fills en la compra del pis -explica Cuyás. En alguns casos, els germans se n’assabenten en signar l’herència, tant de l’aval, com que hauran de fer front al deute del pare corresponent al pis del germà.”

L’increment de renúncies es percep clarament als despatxos professionals. El lletrat terrassenc David Martínez Cubells, especialitzat en herències i successions, ha vist com “les renúncies s’han doblat amb la crisi derivada de la pandèmia. El 2021 hem fet 130 herències i unes 40 renúncies. El 2019 en vam fer la meitat”.

A les notaries, la incapacitat dels hereus de fer front a les despeses deriva en nombroses renúncies/ Nebridi Aróztegui

Martínez Cubells explica que hi ha difunts que tenien pensions baixes i han acumulat crèdits i deutes. “També estem veient casos relacionats amb la llei de segona oportunitat. Persones que es declaren insolvents i acumulen deutes que hereten els fills, que no poden assumir-los.”

Els rebutjos a la successió per raons econòmiques s’han donat sempre, però ara repunten. Martínez Cubells està convençut que el fenomen “és conjuntural, quan millori l’economia baixaran”.
Des del bufet Senior Iuris, Advocats Experts en Gent Gran, el lletrat Alfons Catena recorda que el problema ja es va detectar “el 2010, després de l’esclat de la bombolla immobiliària, amb herències amb deutes superiors al valor dels immobles”.

L’advocat posa l’accent en les càrregues fiscals i en el fet que són especialment oneroses per als parents en segon grau. “Els vidus i els fills es poden acollir a bonificacions, però els germans i els nebots han de fer front, només en l’impost de successions, a entre un 15% i un 20% del valor. Molts no tenen liquiditat per pagar el tribut.” El sistema, diu, “és especialment asfixiant per a aquests familiars, que acaben deixant perdre el patrimoni. No haurien de tenir un tracte tan diferent”.

Catena apunta també les conseqüències socials de les renúncies i proposa recuperar la legislació de 1999, que contemplava més bonificacions a germans i nebots, condicionades al manteniment de la propietat.

“Una millora del tracte permetria conservar patrimoni, evitaria l’ocupació de pisos buits, fruit d’una herència vacant, i situacions d’impagament de la quota de l’escala o de tributs municipals com l’IBI. La injustícia en el tracte als familiars en segon grau acaba tenint repercussions particulars i també socials.”

Renúncies i altres trucs

A les notaries i als despatxos d’advocats s’apilen les anècdotes. en el cas de les herències, els trucs superen l’èpica de les renúncies

Casades per no pagar l’impost de successions: “Ei, que no som lesbianes eh!”
Dues dones terrassenques d’edat avançada van anar al notari per fer testament. La primera frase que van creuar amb el fedatari el va deixar sense paraules. “Estem casades, però quedi clar que no som lesbianes eh”. La parella va explicar què havia contret matrimoni per eludir el pagament de l’impost de successions. Amigues des de petites, solteres i sense fills (només amb alguns nebots llunyans) havien acordat deixar tots els diners i el patrimoni l’una a l’altra. Estaven disposades a passar el tràngol de constar legalment com a matrimoni, però mai la sospita de què eren parella sentimental.

Els impostos caduquen als 4 anys: “Ens arrisquem, ja heretarem més tard”
El cas el protagonitza un hereu egarenc que, a la mort del pare, va rebre 4 pisos i 10 pàrquings. El llegat li comportava una despesa, només en impost de successions, de 60 mil euros. Com que els tributs caduquen als 4 anys, l’home va decidir reconèixer només els immobles de menys valor i exempts de tributar.”Necessitem liquiditat”, va dir. D’aquí a 4 anys, l’hereu recuperarà la memòria del patrimoni familiar i reclamarà els pisos i els pàrquings restants. Entre tant, encreua els dits perquè no li caigui una revisió.

“Vaig heretar un deute de 200 mil euros”

La història se situa a Can Palet. Ara fa quatre anys, el fill d’una família del barri va viure en dotze mesos la mort de la seva mare i de dos germans. Un cop “molt dur”, explica, una tragèdia personal que es va veure enterbolida, mesos després, en els tràmits de l’herència. “L’advocat m’ho va dir clar. Hi hauràs de renunciar”, detalla el protagonista d’aquest relat, que demana confidencialitat. L’hereter coneixia les dificultats d’un dels germans morts en la gestió d’un negoci que tenia al barri, però mai va sospitar que els deutes acumulats l’obligarien a renunciar a tot el patrimoni familiar.

A la mort, l’herència incloïa dos pisos i un local a Can Palet. El negoci del germà, tanmateix, acumulava un deute de 200 mil euros que “superava el valor de tot l’immobiliari. Vaig quedar astorat. Ho vaig comentar amb els fills i amb la cunyada. Era impossible respondre a una quantitat d’aquesta envergadura”.

El panorama de l’herència era desolador. Els pisos estaven hipotecats i sobre el negoci hi havia deutes fiscals, amb la Seguretat Social i rebuts impagats dels subministraments. A la mort dels germans, l’hereu també va haver de fer front a uns llogaters conflictius.

Amb “tot el dolor”, l’home va signar la renúncia a l’herència i avui, quatre anys després, veu amb indignació com “les propietats de la família estan ocupades”.

Diu que mira de “no passar-hi gaire, perquè recordo el meu pare aixecant l’edifici maó a maó. És molt injust que jo hagi tingut tanta mala sort, perdent la mare i els germans i havent de renunciar a l’herència familiar, i que altres sense esforç ara se n’aprofitin”.

Als seus 68 anys, l’hereu explica que ha necessitat temps per assimilar la situació i que “a casa m’han ajudat molt. Em diuen que millor que no hi pensi. Ho intento, però encara m’enfado algun dia recordant-ho tot”.

Publicitat
Aquesta herència és una ruina
To Top