Publicitat
Terrassa

Laura Vilagrà: “No acceptarem un traspàs de Rodalies sense recursos”

La Consellera de Presidència parla de les negociacions amb l’Estat, del traspàs de competències i de la vaga de l’ensenyament

Laura Vilagrà va visitar dijous Terrassa, on va acordar amb l’alcalde reactivar la comissió bilateral / N.A.

La consellera de Presidència es compromet a contribuir a la projecció de Terrassa durant el Mundial de Hockey femení. Vilagrà tornarà abans de l’estiu a la comissió bilateral amb la proposta d’un traspàs de Rodalies condicionat als recursos necessaris. A Catalunya, confirma que el Govern no es mourà en l’avançament del curs.

Han acordat recuperar la reunió bilateral Generalitat-Terrassa amb l’alcalde Jordi Ballart. Quins temes hi ha sobre la taula? Terrassa és la tercera ciutat de Catalunya i, com hem fet amb Barcelona i l’Hospitalet, teníem el deure de retrobar-nos. Ho farem el 19 d’abril i treballarem aspectes que interessen a les dues administracions i a la ciutadania. Aquesta setmana hem avançat en un tema important per la ciutat, com és el poliesportiu de Can Palet Can Jofresa. Un espai de la Generalitat que està en desús. Ens hem compromès a desencallar els tràmits administratius per convocar en breu un concurs perquè una gestora pugui rehabilitar l’espai i el posi en servei. Per a la ciutadania de Terrassa en general i especialment per als centres educatius del voltant. També hem visitat les obres de l’Estadi Olímpic.

“Col·laborarem perquè Terrassa tingui la rellevància que es mereix al Mundial de Hockey femení”

Per Terrassa, el Mundial femení de hockey és un esdeveniment esportiu i alhora una oportunitat de projecció exterior. Hi col·laborarà la Generalitat en aquest objectiu? Catalunya és un país esportiu i Terrassa també. Des dels molts olímpics que hi ha a la ciutat fins al hockey, que té una transcendència nacional. La Generalitat ens implicarem perquè el Mundial tindrà una rellevància internacional. De fet, ho fem sempre, però en aquest cas, i donat que la relació de Terrassa en l’àmbit esportiu ha estat intensa, ben segur trobarem les línies de col·laboració perquè tingui la rellevància que es mereix.

Nebridi Aróztegui

Ha dit amb rotunditat que no hi haurà referèndum sobre els Jocs Olímpics d’hivern al Ripollès ni al Solsonès. Tampoc hi ha diàleg amb l’Aragó, que reivindica tenir seu. La suma de desacords pot comprometre la candidatura catalana? Explico com treballem ara. Ho fem amb totes les comarques del Pirineu, amb l’Aran, però també amb el Solsonès i el Ripollès, perquè coneguin de primera mà la candidatura i puguin proposar reptes. Volem saber què pensa el territori, per això estem intensificant molt el treball. I, d’altra banda, els treballs tècnics avancen amb el Comitè Olímpic Espanyol i amb altres possibles col·laboracions, com amb l’Aragó. I segurament amb altres territoris de fora de l’Estat. En aquesta dimensió tècnica ens hi sentim molt còmodes. Perquè no totes les disciplines passaran per aquí. Hem deixat clar que no volem fer instal·lacions faraòniques que després no s’utilitzin, de manera que una col·laboració amb altres estats que hi hagin celebrat jocs serà benvinguda. És més lògic, col·laboratiu i sostenible.

En el marc de la comissió bilateral ha tancat recentment un preacord sobre el traspàs de l’ingrés mínim vital. Com encaixarà amb la renda garantida catalana i quan arribarà a la ciutadania? Conec la problemàtica perquè jo mateixa vinc del món local i d’un consell comarcal que gestionava els serveis socials bàsics. Sé perfectament com l’inici de l’ingrés mínim vital no va ser gaire reeixit i les persones en situació de vulnerabilitat anaven perdudes en relació amb les prestacions. Això va generar un cert neguit i va complicar la gestió en els ajuntaments i consells comarcals. Sabent això, el que volem és que l’ingrés mínim vital sigui un traspàs que ens faci l’Estat i que vagi a nodrir una renda garantida més amplia. És un camí llarg, donat que ara són dues prestacions que no es parlen i la nostra feina és fer que conflueixin.

”Les crítiques de Junts a la Taula de Diàleg són un error perquè és una oportunitat que no ens podem deixar perdre”

Al preacord, l’Estat accepta la fusió de les dues prestacions? I si és així, pot donar un calendari d’aplicació? Tenim un preacord i ara hem de veure com es concreta. Ara toca treballar amb grups de traspàs com fem aquesta transferència. No és fàcil, però tenim la banya posada perquè el tema és molt rellevant. Afecta persones que ho necessiten molt i volem que tinguin el màxim de suport possible amb unes prestacions que els han de permetre tirar endavant les seves vides.

El conseller Jordi Puigneró ha posat com a límit l’estiu de 2022 per al traspàs de Rodalies. Serà una de les prioritats de la pròxima reunió? Tenim una llista de més de 50 traspassos i fins ara només hem concretat temes menors. Ho volem tot i ho volem ràpid, perquè es tracta de completar el desplegament de l’autogovern, perquè d’això depèn també el benestar de la ciutadania. Ara hem de començar a tancar temes rellevants, I el de Rodalies ho és. Però volem un traspàs correcte, amb els diners associats. És per això què a vegades no hi ha acord, perquè si no tanquen un bon acord econòmic no té sentit signar. En el cas de Rodalies estem segurs que gestionaríem millor el servei, que estaria més ben dotat i que faríem que les línies fossin tan competitives com les de FGC. A Rodalies ara només gestionem horaris i poca cosa més. Esperem tancar un acord a l’estiu, però no ho farem si no és amb recursos.

Altres temes sobre la taula? Doncs si. Un important per al món local és el traspàs dels processos selectius de secretaris, interventors i tresorers, que ara depenen de Madrid. Hi ha un interinatge molt gran que genera un problema seriós a molts ajuntaments.

Abans de Setmana Santa hi ha prevista una nova reunió de la Taula de Diàleg. El Govern va amb els principis d’amnistia i autodeterminació. Quines expectatives té? Esperem abordar la resolució del conflicte polític. Perquè per tenir un traspàs més o per gestionar Rodalies no deixarem de ser independentistes. A la mesa hem de parlar de la fi de la repressió i, d’altra banda, encarrilar el dret a decidir.

Demanaran doncs concrecions sobre la convocatòria d’un nou referèndum?En aquesta propera bilateral ben segur no arribarem al final de la resolució del conflicte polític, però sí que podem acordar elements importants que ens preocupen.

Com quins? No ho puc avançar perquè estem treballant amb discreció pel bé que hi hagi acords substancials.

La guerra d’Ucraïna pot condicionar el ritme o fins i tot el fons de les negociacions? A tots els governs ens preocupa i nosaltres ens hem sumat a l’oferta d’acollida. Él que passa és molt greu, ens pot afectar directament i indirectament i és obvi que hem d’abocar molts esforços. Però no pot ser una excusa, com no pot ser-ho la pandèmia, per no abordar el conflicte polític perquè hem de donar-li sortida.

Junts s’ha desmarcat de la taula, amb declaracions recents com la del portaveu al Parlament, Albert Batet, insistint a crear espais alternatius. O la de Jordi Sánchez, que fa pocs dies afirmava que entre els socis de Govern “la confiança és la mínima per treballar”. Són atacs a la línia de flotació de la taula. És un error. Ens hem de remetre als acords de governabilitat subscrits fa 9 mesos, que marcaven un full de ruta, una etapa de negociació i la implicació dels dos partits. Hem d’esgotar aquesta etapa perquè si no, no serem confiables. D’altra banda, hem de crear un espai estratègic de col·laboració independentista. Però una cosa no treu l’altra i hi ha d’haver un àmbit de negociació a la taula perquè és una oportunitat que no ens podem deixar perdre.

La comunitat educativa està en peu de guerra per l’avançament del calendari escolar. Faran cinc dies de vaga per les formes del Govern. La Generalitat no ha comunicat prou? Es podia haver estalviat aquest conflicte amb més empatia? Sempre hem de parlar, mirar d’arribar a acords i estic segura que serà així. Però també ha de quedar clar que el govern de la Generalitat ha pres una decisió perquè en diversos informes del Consell Escolar s’havia parlat d’avançar el curs. Això no es qüestiona i ara hem de veure els serrells per fer-ho de la forma més consensuada. Crec que trobarem els mecanismes per encarrilar aquesta entesa.

USTEC defensa cinc punts, entre ells la dimissió del conseller Josep González Cambray. Els sindicats han de defensar el que considerin. Però la Generalitat, posant per persones i l’alumnat al centre, ha de prendre les decisions des del punt de vista pedagògic i pensant en els infants que tenen més dificultats.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
Laura Vilagrà: “No acceptarem un traspàs de Rodalies sense recursos”
To Top